El cantant Cesk Freixas ho ha tornat a fer: remoure la consciència de les xarxes socials amb un tema d'actualitat que afecta la vida de milions de persones. Freixas vol desmuntar la hipocresia existent al voltant del debat sobre el masclisme estructural, aprofitant la celebració del Dia per l'Eliminació de la Violència contra les Dones, reconeixent en primera persona allò que l'extrema dreta (i els seus socis) mai no acceptaran: que els homes són masclistes. I no, no es pensin que el barceloní hagi embogit ni que hagi canviat els seus valors. Tot el contrari. Es posa el primer de la llista reconeixent el que és tan obvi com perjudicial: "No em costa gens reconèixer i identificar-me com a masclista. Em sembla extremadament hipòcrita dir que no ho soc". Ras i curt. Tan cert com que existeix la violència masclista, l'assassinat sistèmic de dones a mans d'homes, les violacions, i un trist etcètera.
A mi no em costa gens reconèixer i identificar-me com a masclista. En un context com l'actual, em sembla extremadament hipòcrita dir que no ho soc. Ens agradi més o menys, tots els homes ho som, i encara que el paper més sol·licitat sigui el de pretendre argumentar que actuem com
— Cesk Freixas (@ceskfreixas) 26 de noviembre de 2019
a aliats del feminisme, la lectura més realista és que aquesta premissa s'acostuma a utilitzar com a escut blanquejador del nostre més que evident masclisme, que sovint excusem com si fos quelcom aliè a nosaltres, sigui micro o macro, més implícit o més explícit.
— Cesk Freixas (@ceskfreixas) 26 de noviembre de 2019
Freixas no s'ha quedat allà, assenyalant la doble cara imperant a la societat: Tot i que avui en dia la majoria d'homes ens venem com "aliats del feminisme", ho fem només com a "escut blanquejador" d'actituds que "excusem com si fos quelcom aliè a nosaltres". Una excusa per espolsar-nos la responsabilitat, per agafar distància i assenyalar els altres, quan malauradament, tots portem la llavor masclista a l'ADN. I el primer pas per eradicar-lo és, com a moltes d'altres coses a la vida, reconèixer-lo.
Som masclistes a vegades degut a la nostra educació, caracter o influències socials.
— Joan (@JoanJimnez11) 26 de noviembre de 2019
Som idiotes si no fem un autoanàlisi de tant en tant i no anem modificant errades.
Perquè si ens autoidentifiquem com masclistes, llavors tothom (o quasi tothom, incloent dones també) seria masclista i no ens entendríem quan diem "masclista"
— Flatbernie (@Flatbernie1) 26 de noviembre de 2019
Aquest és bona part del problema les dones <també jo> som masclistes per molt conscients que siguem, no és fàcil lluitar contra la teva educació, sobretot amb el micromasclisme q tenim tant assumit com a "normal"
— @DuniaM77 (@DuniaM77) 26 de noviembre de 2019
Cesk Freixas @ceskfreixas
La confessió de Freixas no només és encertada i necessària. També sorprèn per ser producte de la reflexió, tan escassa quan es parla de temes tan delicats. Bravo, Cesk.