El cantant Cesk Freixas ho ha tornat a fer: remoure la consciència de les xarxes socials amb un tema d'actualitat que afecta la vida de milions de persones. Freixas vol desmuntar la hipocresia existent al voltant del debat sobre el masclisme estructural, aprofitant la celebració del Dia per l'Eliminació de la Violència contra les Dones, reconeixent en primera persona allò que l'extrema dreta (i els seus socis) mai no acceptaran: que els homes són masclistes. I no, no es pensin que el barceloní hagi embogit ni que hagi canviat els seus valors. Tot el contrari. Es posa el primer de la llista reconeixent el que és tan obvi com perjudicial: "No em costa gens reconèixer i identificar-me com a masclista. Em sembla extremadament hipòcrita dir que no ho soc". Ras i curt. Tan cert com que existeix la violència masclista, l'assassinat sistèmic de dones a mans d'homes, les violacions, i un trist etcètera.
Freixas no s'ha quedat allà, assenyalant la doble cara imperant a la societat: Tot i que avui en dia la majoria d'homes ens venem com "aliats del feminisme", ho fem només com a "escut blanquejador" d'actituds que "excusem com si fos quelcom aliè a nosaltres". Una excusa per espolsar-nos la responsabilitat, per agafar distància i assenyalar els altres, quan malauradament, tots portem la llavor masclista a l'ADN. I el primer pas per eradicar-lo és, com a moltes d'altres coses a la vida, reconèixer-lo.
Cesk Freixas @ceskfreixas
La confessió de Freixas no només és encertada i necessària. També sorprèn per ser producte de la reflexió, tan escassa quan es parla de temes tan delicats. Bravo, Cesk.