El nou 'Lazos de Sangre' de TVE amb Jordi González ha dedicat un capítol especial a Julio Iglesias. Un personatge indiscutible de la crònica social espanyola, ja sigui pel vessant de cantant d'èxit internacional, d'exmarit d'Isabel Preysler o de latin lover empedreït, en aquells temps en els quals aquesta expressió era un divertiment i no una mostra claríssima de masclisme infecte. En Julio fa molts anys que va fotre el camp d'Espanya, cosa extensible als fills que va tenir amb la filipina: Chábeli, Julio José i Enrique. Els seus retorns a la 'madre patria' són comptadíssims. I mira que havien estat els nens més famosos del colorín. Especialment la primogènita. És la precursora de Tamara Falcó, de fet era molt més famosa que la marquesa de Griñón. Però va cedir el tron a la dona d'Íñigo Onieva amb la seva marxa i desaparició mediàtica a Miami, on es va casar i va donar a llum a dues criatures. La veiem ben poc a Espanya, l'última vegada a la boda de la Falcó. Canviada? Sí. Però tampoc gaire.

La Chábeli va tenir un paper protagonista al documental emès per la pública espanyola, va ser la mestra de cerimònies, la narradora de la vida del cantant. Ho feia amb la seva veu particular, amb aquell accent esnobíssim i de toc spanglish. De vegades necessites un traductor per entendre de què coi parla la senyora. Però vaja, que l'essència és intel·ligible. I el que venia a dir-nos és que ella és la favorita de papá, la nena mimada, la nina dels ulls d'un pare absent. L'element que articula aquesta preferència és un dels hits d'en Julio, aquella cançó nomenada 'De niña a mujer', dedicada a la María Isabel quan va fer 18 anys. Una edat complicada, de difícil accés. La protagonista reconeix que no li va donar importància al fet, li relliscava força. Ara, amb 34 anys més i amb motiu del programa homenatge, la cosa és diferent. 

Jordi González TVE
Jordi González / TVE
Julio y Chábeli TVE
Julio Iglesias i Chábeli / TVE

“Siempre he tenido una relación muy estrecha con papá. Julio José siempre me ha dicho que soy la mimada”, explicava. El germà assentia: “Siempre te consentía un poco más que a Enrique y a mí”. El tema de la cançó aixeca certa polseguera al clan: el germà ho reconeixia durant una de les escenes de la gravació. El retret és clar: "Lo que es increíble es que papi haya escrito una canción para ti y a Enrique y yo nunca nos escribió una canción". Atenció a la resposta de la Chábeli, tot modernitat. Tot caspa. "Oye, pero sois chicos. No es lo mismo". Epa, ha sortit el premi gros. Però de molt gros: en Julio José al·lucina. "¿Por qué no es lo mismo? Es la igualdad". La resposta: "No, no es lo mismo. Ahora que soy madre me doy cuenta de que los padres con la niñas son diferentes". L'estupor a l'altra banda del televisor, justificadíssim. 

Chábeli en TVE
Chábeli Iglesias / TVE

L'escena continua i vira cap a la comèdia. JJ: "¿Tú te sabes la letra?" Chábeli: "Tú te la sabes perfecta. Cántamela. Cantas de cine, a capella cantas de cine". I aquí està el gag: el fill imitant el pare, sembla 'Tú cara me suena'. Ho fa amb la boca plena mentre mastega el brunch. Una proesa: recita dues estrofes sense esquitxar-la amb un pa'luego. Crac. Classistes, antics i rancis, però cracs. "Qué bonito", conclou la susdita. Po'fale.

Julio Jose Chábeli TVE
Julio José i Chábeli Iglesias / TVE

Chábeli recuperant-li el terreny perdut a Tamara Falcó. Llàstima que desapareixerà de nou, hi hauria tema.