Ciutadans camina lenta i inexorablement cap a l'extinció. L'agonia s'està allargant massa, però la resistència dels seus diputats i càrrecs electes a plegar i deixar de cobrar la pagueta és més forta que el seu sentit del ridícul. La desfeta a les eleccions del 9-N de 2019 va començar el drama, provocant la fugida per cames del líder Albert Rivera. Després vindria un allau de baixes i fuites incessant, amb noms tan notables com el de Juan Carlos Girauta, Marcos de Quinto o Toni Cantó. Bé, potser el que hagués estat realment estrany és que aquests personatges es quedessin al seu enterrament polític, però vaja. Inés Arrimadas va aguantar al capdavant dels taronges enviant un missatge més fals que un bitllet de 30 euros: re-mun-ta-da. La realitat ja la coneixen. Però les raneres continuen.

Sense diputats, senadors, alcaldes, consellers, etcètera, a C's se'ls ha desmuntat la paradeta. Les teranyines de la tresoreria són dignes de la saga de l'Spiderman. Pagar els lloguers de les seus del partit, una quimera. Ni l'enginyeria financera més agressiva podia salvar la situació. A Barcelona, per exemple, van marxar de l'edifici del carrer de Balmes a corre-cuita. Ara, paradoxes de la vida, s'ha instal·lat allà el RCD Espanyol. En d'altres ciutats de l'Estat l'alarma és encara més ensordidora. A Alacant, per exemple. Allà la cosa té el seu què: van obtenir bons resultats a les urnes i encara governen a la Diputació i l'Ajuntament amb el PP, però tot i així els comptes no surten. I han hagut de fotre el camp de la que ha estat casa seva, al carrer de Maissonave. Les reunions del partit i del grup municipal han estat traslladades a un indret que ningú s'imaginaria. Brutal.

albert rivera dimiteix GTRES
Albert Rivera dimiteix / GTRES
Mudanza en la sede de Ciudadanos - Sergi Alcàzar
El trasllat de Ciutadans de la seva seu a Barcelona / Sergi Alcàzar

Els representants de Ciutadans a Alacant ara fan les reunions en un McDonalds

El diari ABC explica com de greu és la decadència dels naranjitos a Alacant. A falta d'un local, per atronitat que fos, han hagut de trobar solucions d'emergència. Una seria anar a un parc i decidir l'estratègia asseguts en un banc o a la mateixa gespa. També podrien haver triat el clàssic "sota un pont", al·legoria de la pobresa extrema. Però si per alguna cosa ha destacat Ciutadans al llarg de la seva història és per una capacitat innata per assolir ridículs extrems i insuperables. I fer d'un McDonalds el seu punt de reunió és una prova irrefutable. La foto és pintoresca, dantesca i alguns adjectius més que acaben amb el sufix -esca.

Ciudadanos Alicante en un McDonalds ABC
Ciutadans a Alacant celebra reunions en un McDonalds / ABC

La xarxa es peta de riure amb les ridícules raneres de Ciutadans

El partit va decidir tancar les seus d'Alacant i Castelló el passat mes de maig, i centralitzar l'activitat a la de València. Però clar, els representants electes de la ciutat, com ara la vicealcaldessa Mari Carmen Sánchez i la vicepresidenta de la Diputació Julia Parra, necessitaven d'aixopluc per celebrar trobades internes. I fer els 190 quilòmetres que separen totes dues ciutats no els barrufava gaire. Normal. Per això va sorgir la brillant idea d'anar a un fast-food, com un grupet d'adolescent abans d'anar al cinema. Diuen que la branca ciudadaner d'Alacant, a més a més, viu moments convulsos, amb acusacions creuades. Per això l'elecció d'aquest restaurant potser no és mala idea del tot: sempre es podran fotre un happy meal, de les poques alegries que els hi queden. Ara bé, que vigilin. Que després la bàscula fa plorar. Recordin 'Super size me', aquell documental. La xarxa es peta de riure.

Super size me documental Filmaffinity
El documental 'Super size me' /  Filmaffinity
Inés Arrimadas, EFE
Inés Arrimadas_/ EFE

Encara han tingut sort: els establiments d'hostaleria tenen reservat el dret d'admissió. Aquí no l'han exercit. De moment. Quina decadència. Els resten dos minuts de vida (política).