Hi ha actrius per les que En Blau té devoció. Clara Segura és una d'elles. Amb un talent impressionant davant la càmera, fa creïbles i versemblants tots els papers que aborda. Però és que ara, a més, ha tornat a donar una nova mostra del sentit comú, la intel·ligència i la sensibilitat que té també com a persona en una masterclass al programa de TV3 El Suplent. L'espai on diferents famosos es posen en la pell de professors suplents per un dia en alguna escola de Catalunya per intercanviar opinions amb els sorpresos alumnes va tornar a tenir, com l'estrena amb el Mago Pop, una gran rebuda per part del públic: un excel·lent 17% on l'actriu va parlar, sobretot, de la desigualtat de gènere que impera a la societat.
Institut Baix Camp de Reus. La professora habitual de català no hi és. Hi apareix Segura. Però no parlen només de gramàtica. Perquè la lliçó que van rebre els joves és de les que romandran (esperem) molt de temps en el seu record. En el seu i en el dels espectadors. El constant degoteig de víctimes de violència de gènere, la sentència de La Manada, les manifestacions del 8M, els assetjaments en entorns professionals, el #metoo... Molts temes damunt la taula. I moltes reflexions que paguen molt la pena. Utilitzant la base (una classe de català), Segura aprofita per obrir el camp. Mirin quin exercici gramatical els hi va proposar:
"Encèn" porta accent, però tancat, "encén". És el de menys. Els alumnes es queden pensatius pel contingut de la frase, "Apaga la tv, encén el teu clítoris": "és una reivindicació, les teles no són feministes", "o reivindicar també la masturbació femenina", diuen un parell d'alumnes. "Per què parlen només les noies? Ja sé que elles tenen clítoris, però....", pregunta Segura, murri. Encara va més enllà quan il·lustra la conversa amb un fragment d'un programa danès on un presentador, home, entrevista un famós, home, mentre una dona es despulla davant d'ells sense badar boca: "Què heavy!", diu un jove. "S'utilitza el cos de la dona per cridar l'atenció", diu una altra.
"A la sèrie 'Nit i dia' es va criticar que les dones anéssim amb sostenidors en les escenes de sexe. Les actrius sentíem que estàvem en desigualtat de condicions que els companys homes, per ensenyar el nostre cos. Ens vam sentir molt més exposades que els homes: per què he d'ensenyar els pits, jo? Encara és un reclam que les dones es despullin a la tele". Una reflexió rotunda. Com la que va fer d'una experiència lamentable viscuda per Virginia Woolf el 1928: "estava asseguda a la vora del riu, pensant en les seves coses. Es va posar a caminar amunt i avall. Va aparèixer un vigilant del parc que li va dir: 'mira, veus, això és l'herba, i la poden trepitjar els homes, i allò la grava, que és per on poden passar les dones...".
El moment més colpidor, però, va ser la constatació que a la majoria de noies els havien tocat el cul en discoteques, metros, o carrers, fins i tot, alguna d'elles va confessar que la van acorralar un grup de nois i que van marxar espantades. Una realitat dolorosa. La Clara també va aixecar la mà: "em vaig fer una proposta de jove: volia ser capaç d'anar amb la motxilla darrera i no davant per tapar els meus pits... Però va passar un cotxe i em va cridar: 'vaya tetas', i me la vaig tornar a posar al davant". Amb uns lemes finals escrits pels propis nois i noies que van escoltar atentament Segura: "Tenim la paella pel mànec, i no precisament per cuinar" o "No és important el gènere, sinó el que generes". Un programa necessari. I una mestra per treure's el barret.