L'Helena Garcia Melero porta uns dies sense aparèixer al Tot es mou. La substitueix la Sara Loscos. Però el canvi temporal de presentadora no ha fet que el programa no segueixi sorprenent els espectadors amb algunes troballes emocionants. I això és el que ha passat en l'emissió d'aquest divendres 7 de juliol, quan una de les reporteres del programa, l'Ester Bertran, ha aparegut ni més ni menys que a 861 quilòmetres de Sant Joan Despí, concretament, a Lausana. Per què? Perquè allà hi ha ni més ni menys que una nova colla castellera, nascuda d'un projecte del Casal Català de Lausana. Una troballa que ha emocionat els seguidors del programa, costa de veure i emociona al mateix temps veure com es propaga un tresor tan nostrat com són els castells.
Explica la periodista que aquesta tradició tan nostrada i catalana mica en mica s'està expandint per tot el planeta. De fet, al programa recorden que "a Europa en tenim a Londres, a París, a Edimburg... i fins i tot, fora d'Europa, n'hi ha a Xile, Canadà, i fins i tot a Austràlia". Avui, però, des d'on connectaven era des del llac Léman, el llac més gran d'aigua dolça de tota Europa, per veure de primera mà una de les primeres actuacions com a colla d'aquests Castellers de Lausana que aniran amb el color corporatiu del verd, pel color de l'escut del cantó de Vaud, però que de moment no tenien encara les camises d'aquest color i anaven de blanc: "La majoria són catalans, hi ha algun francès i volen reclutar suïssos i van aprendre a fer castells en una altra colla internacional, els Castellers de París". El seu cap de colla i alguns dels membres integrants han revelat quins seran els seus objectius a curt termini: "El nostre somni seria anar a Tarragona, l'octubre del 2024, perquè hi haurà una diada castellera i poder fer castells de sis d'aquí a un any". Tenen temps per posar-hi, segur que en aquest termini, moltes hores d'entrenament i tota l'emoció, voluntat i ganes que tenen en aquestes beceroles de la seva colla castellera faran que els camises verdes de Lausana aconsegueixin el seu propòsit i tant de bo els veiem en aquesta cita ineludible pels amants dels castells.
També hi ha dit la seva, qui si no, l'enxaneta que tenen a la colla, una nena que feia un paral·lelisme sobre què significa pujar dalt de tot d'un castell amb la seva colla: "És com pujar una muntanya de Suïssa així d'empinada":
Com diu la reportera, segur que ho faran de meravella i que en poc temps ja faran castells que ens deixaran a tots bocabadats... Això sí, es farà estrany que en acabar la jornada, enlloc d'una bona botifarrada, ho hauran de celebrar amb una "raclette o fondue"...