No falla. És com el Dia de la Marmota. Canviïn el personatge de Bill Murray pels espectadors culers i el rosegador meteoròleg Phil de Punxsutawney i ja ho tindrien. No hi ha partit on juguin Barça i Madrid que retransmeti Movistar+ que els espectadors no haguem d'assistir a un festival de comentaris indissimulats, de partidisme descarat, de gestos indignants en una televisió que se suposa que ha de ser parcial i que hauria de transmetre el partit sense prendre precisament partit. Però és superior a ells. Partit rera partit assistim a un espectacle indissimulat de partidisme i de deliri per uns colors i ràbia per uns altres. No ho poden (o no ho volen) evitar. Però que algú els hi digui que es tapin una mica, sempre que hi ha un clàssic, especialment de bàsquet, generen indignació amb els seus comentaris. En la darrera final de la Lliga ACB, en el segon partit, estupor en sentir el comentarista dient-li "a por ellos" a l'entrenador madridista. Ja ni intenten dissimular ni res. Lamentable:
Han passat les setmanes i hem tornat a tenir un Clàssic en bàsquet. Final de la Supercopa d'Espanya. Novament es veuen les cares culers i merengues en un partit a cara o creu en l'esport de la cistella. I novament els espectadors hem assistit esmaperduts a una classe avançada de partidisme en les retransmissions. A Movistar+ cada vegada que s'enfronten els dos màxims rivals, comencen a salivar, especialment, els comentaristes.
Després de veure la final i patir els comentaris, molts espectadors, no per habituats, han tornat a posar el crit al cel. El cas especialment clamorós el trobem en el silenci davant una diferència flagrant de faltes xiulades en contra a un i altre equip per part dels àrbitres. Per desgràcia, no ha estat l'únic del que molts es queixen.
Per desgràcia, els culers vam acabar patint els comentaris partidistes i la derrota dels de Jasikevicius. Un nou títol per a les vitrines de Movistar+. Perdó, per a les vitrines del Reial Madrid.