Pocs programes de ràdio hi ha més hilarants que La competència de RAC1. El que fan cada dia els Òscars davant del micròfon és una meravella i una de les coses més divertides que es poden escoltar. La llista de personatges inimitables als quals durant tots aquests anys han donat vida l'Andreu i el Dalmau és inacabable: l'Angelines, el Jean Paul Desgrava, el Mohamed Jordi, el Jep Cabestany, el Justo Molinero, el Bernat Consum, el Duque de Fire, el José López Vilademunt, la Zoiraida i tants i tants altres que fan que l'estona que va des de les dotze fins a la una del migdia passi molt millor amb ells a l'altra banda del dial.
Un programa com el seu té tantíssim d'èxit des de fa anys per diferents raons. La primera i més òbvia, perquè és un programa collonut, diferent, original, sarcàstic, divertidíssim i molt ben parit. La segona, per la indispensable química que hi ha entre ells dos. Un programa com La competència no seria possible si més enllà de l'excel·lent feina que fan els guionistes, no hi hagués entre els seus dos pals de paller la bona sintonia que hi ha. Els dos Òscars s'entenen i aquesta entesa traspassa les ones i arriba als oients. Però la seva història personal no va ser un amor a primera vista. Ans el contrari. En una entrevista per un altre programa magnífic de l'emissora, el Via lliure del Xavi Bundó, els dos homònims han confessat que quan es van conèixer estudiant el primer curs de Comunicació Audiovisual, el que pensaven l'un de l'altre no era precisament bonic: "El primer dia vaig veure a primera fila un senyor disfressat de jugador de bèisbol, i el primer que vaig pensar és que no seria mai amic d’aquell cretí", diu Andreu. Dalmau replica: "Era recíproc, perquè a l’Òscar el coneixíem com 'el traficant': venia de Terrassa i cada dia portava un encenedor diferent".
Com va sorgir La competència? On i quan es va començar a gestar un programa com aquest? "Semidespullats, al pàrquing de l'Eroski". Segons expliquen els Òscars, el programa és una proposta de l'antic director de RAC1 Eugeni Sallent, a la que es van negar vàries vegades. Finalment van acabar acceptant: "Un estiu de vacances a Fomentera, ens vam mirar a la cara, semidespullats, al pàrquing de l'Eroski. I vam dir-nos que potser hauríem de dir que sí a la proposta perquè des que estudiàvem sempre dèiem que algun dia hauríem de fer un programa nosaltres". D'aquell pàrquing de l'Eroski va sortir el tros de programa que és La competència, que, evidentment, ha rebut cants de sirena. Fins i tot, de les espanyes, cosa que faria obrir ampolles de cava al Jep Cabestany i que faria començar a sulfurar el Mohamed Jordi.
I és que els Òscars han rebut ofertes de la resta de l'estat. La seva resposta? Meravellosa: "Hi ha hagut alguna oferta d’Espanya, però quan diem que ho farem en català, ens diuen que no. A més, molts personatges estan lligats a un temps i un país i no tindrien sentit". Òscar Andreu, Òscar Dalamau, meravellosos. I contents de tenir-los aquí.