Des d'En Blau els hi hem recomanat sovint el podcast 'La Ronda perversa' conduït pel David Balaguer i el Josep Moragas on diferents convidats, la majoria del món de la comunicació o la interpretació, s'obren i sinceren davant d'un micròfon i responen a qüestions espinoses que no els hi acostumen a plantejar en d'altres entrevistes. Però la gràcia d'aquest podcast és que s'han de deixar anar, han de confessar-se i assumir obertament algunes situacions peculiars, compromeses i incòmodes que els hi ha tocat viure. Balaguer els estira de la llengua i els planteja diferents situacions que han viscut, i és com el joc aquell del Jo mai, mai, no s'hi val mentir, tot i que aquí no cal que donin cap glop a una copa si ho han fet. És suficient amb que ho expliquin públicament i ho comparteixin allà mateix. En els darrers programes hem escoltat històries sensacionals sobre l'Ana Boadas i l'Espartac Peran. I ara li ha tocat el torn a un dels amics íntims d'ell, el Xavi Coral.

Si en el capítol en el que van participar l'Espartac i l'Ana el lema principal era la paraula "#esborrar", en el del Xavi ha estat "#comunicar". Sota aquesta premissa, han anat sortint diferents qüestions sobre les quals s'han mullat el presentador del TN Migdia i els altres dos companys de taula, els també periodistes Quim Morales i Cristina Dalmau. I el David Balaguer verbalitza una d'aquelles preguntes compromeses que han hagut de respondre els convidats: "Quina és la confessió que li vas comunicar a la teva parella, que més li va costar d'entomar?". Torn pel Xavi. Casat fa 27 anys amb una experta en comunicació i publicitat, Meritxell Antigua, o Txell, com li diuen, amb qui l'hem vist, per exemple, d'escapada romàntica i teatral anant a veure el senyor Bohigues:

Xavi Coral i la seva dona, Txell, amb el senyor Bohigues / Instagram

Com es van conèixer? Ell mateix ho va explicar un dia a RAC1. Una història increïble que paga la pena recordar: "A l'hivern del 91-92 érem una colla d'amics de Terrassa, vuit nois de 20 anys sortíem de nit els caps de setmana. Un de la colla, l'Òscar, va trobar nòvia, la Gemma, i sortíem de festa a una sala de festes a l'Sport Center entre Sabadell i Terrassa. La Gemma va dir que s'avorria molt, sola amb tots els nois, i vam fer una aposta. Anar tots a Terrassa i cadascun havia de trobar una noia en una hora per portar-la i fer una festa tots a la discoteca de l'Sport Center. Tots vam anar a buscar una noia amb rapidesa. Jo vaig trobar una noia que ja coneixia i la vaig convèncer dient-li 'Has de venir a una festa amb mi que si no, faré el ridícul'. Les amigues li deien 'Vols dir? No el coneixes tant'. Va venir amb mi. Tots vam tornar amb una noia. Aquella nit, devia haver-hi un encanteri, una alineació d'estrelles i tots ens vam acabar casant amb aquelles noies que vam portar aquella nit. I tots fa 25 anys que estem casats amb elles".

Xavi Coral, a 'La ronda perversa'

Ha plogut molt des d'aleshores. Des d'aquell primer dia que ella el va acompanyar a la discoteca i van sortir amb la resta de la colla. Imaginin en tot aquest temps la de vegades que hauran sortit de festa, de marxa, a ballar... Tot i que el bo d'en Xavi hagués preferit que aquest verb no hagués estat en l'equació. Perquè en el moment de les confessions, ho ha tingut clar, responent a la pregunta que li han fet. Coral confessa que en tot aquest temps amb la seva dona, "nosaltres hem sortit molt de nit, tota la vida... i jo, si puc estar aturat, molt millor que movent-me. Jo ballava, però hi va haver un dia que li vaig dir: 'Jo no ballaré més'... No li va sentar bé això. No ho va entendre". El presentador insisteix en que a ell "no m'agrada ballar, ho he fet, puc fer una mica de moviment, però ja no vull ballar més, li va saber greu. Hem continuat sortint, però jo ja no ballo. Fa deu anys"

Xavi Coral, a 'La ronda perversa'

Torn per confessar què li va dir ella a ell, que a ell li costés d'entomar... "És una comunicació una mica més xunga", avisa. "A mi m'agrada portar slips... i a la meva dona no li agrada. Troba més sexy l'altre. Vol que porti un altre tipus, que no és el tanga, afortunadament, el bòxer tampoc, el 'suelto', que pel meu gust, és incomodíssim. Per entendre'ns, m'agrada tenir la cosa ben subjectada, i l'slip és el que garanteix més la subjecció. Hi ha aquells slips que tenen una mica de pantaló, bòxer, que és com un culotte, a l'hora de fer fotos quedes més bé".

 Com va normalment? "Depèn del dia... avui porto slip". El millor? Quan David Balaguer diu que "l'slip també serveix... perquè sembli que n'hi ha més", ja saben de què. I el Xavi, sensacional, rebla el clau amb un meravellós "no és el meu cas"... Pots veure-ho a partir del minut 45'20":

Haurem de confiar en la seva paraula.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!