Odiar és pecat. Sobretot odiar fort i ad hominem. Pots odiar els macarrons amb tomàquet, els cordons de les sabates o que t'esquitxi un cotxe en un dia de pluja, però no és el mateix. L'altre és pecat, repetim, i dels grossos. No ho diem pas nosaltres, forma part del credo catòlic, el que suposadament hauria de practicar la cadena COPE, la ràdio de la Conferència Episcopal Espanyola. Ara bé, ja saben que a cal sabater, sabater de paper. L'emissora té problemes greus amb determinades persones, personalitats i també entitats. Una d'elles, el Barça. El club català pertorba en aquella santa casa, no ho poden amagar. I els seus periodistes, programes i fins i tot community managers ho demostren sovint.

La llista és enorme, farem un petit tast. Per exemple, a la COPE treballava el periodista esportiu Juan Antonio Alcalá. Un paio famós per dos hits: el primer, acusar el F.C.Barcelona de dopatge. Li va sortir cara la broma a la cadena de Fernando Giménez Barriocanal, 200.000€ d'indemnització per difamació. La segona és més recent, manipular una intervenció de Luis Enrique Martínez, exseleccionador espanyol de passat de glòria blaugrana. Com que li tenien una ràbia immensa, Alcalá va fer treballs manuals amb un dels seus streamings, fent veure que l'asturià proferia una frase masclista i nauseabunda. Una bomba que va colar a Juanma Castaño, presentador de 'El Partidazo', qui després va haver de demanar disculpes i fer fora el seu empleat. Un de molt ben pagat, per cert: 400.000 a l'any. El pecat de l'odi i la mentida té una penitència amb molts zeros. Ara bé, a la COPE no n'escarmenten.

juanma alcala
Juanma Castaño amb Juan Antonio Alcalá / COPE

La COPE, obsessionada amb el Barça

La llista d'atacs al club presidit per Joan Laporta té més capítols, teòricament més subtils, però grotescos i amb una temàtica sensible. Especialment ara, amb tot el merder de Luis Rubiales sobre la taula. Segur que els lectors més futboleros recorden un jugador brasiler que es deia Robinho. Va jugar unes quantes temporades al Reial Madrid. Després passaria pel City, el Santos i, la seva última aturada a Europa, el Milan AC. El davanter la va fer grossa amb els rossoneri, va ser acusat d'agressió sexual en grup a una noia. Un tribunal italià el va condemnar a 9 anys per la violació, comesa el 2013 en una discoteca de la ciutat. Robinho mai no ha entrat a la presó, s'ha amagat a Brasil, on no hi ha acords d'extradició amb països europeus. Un fugitiu. El 2022 la condemna va ser ferma. I ara anem al que ens ocupa: com va informar 'El Partidazo de la COPE' de la ratificació? Amb una foto molt peculiar: Robinho al Camp Nou, amb jugadors del Barça allà al mig. Per què? Ni idea. Casualitat? Ni de broma. 

Robinho violacion Barça COPE Twitter
La COPE, sobre Robinho / Twitter

Els delictes sexuals dels "culers" Robinho i Santi Mina, segons la COPE

Algú voldrà posar sobre la taula el nom de Dani Alves, exjugador culer i en circumstàncies similars a les del seu compatriota i excompany de selecció. Dues coses: sí, però no. Res a veure, en realitat. Alves éstà a la presó pràcticament des del minut 1 del "partit", i no era jugador del Barça. En tot cas, si la COPE il·lustrés el cas amb l'elàstica blaugrana, no grinyolaria tant. Tot el contrari passaria si ho fes amb una imatge del defensa al Bernabéu, sense samarreta i envoltat per Modric, CR7 o Casillas. No estaria bé, oi? Doncs dit això, goita què fan ara. Tenim un altre cas d'abús sexual d'un jugador de la Lliga, Santi Mina. Condemnat a 4 anys, no troba equip després que el Celta de Vigo l'acomiadés. Atenció a la pirueta de l'emissora més anticuler: la foto de Santi Mina, delinqüent sexual, a la banqueta del Camp Nou. Amb l'escut culer a l'esquena. Reincidents. I infectes. L'atzar no existeix, hi ha mala idea.

Pecadors sense cap propòsit d'esmena. Quanta misèria.