Joan Carles de Borbó passarà a la història com a un dels reis més corruptes de la història. Una medalla que difícilment se la traurà ningú: s'ho ha treballat de valent. Ara bé, el grau de desvergonyiment de l'excap d'estat espanyol no hagués estat possible sense la col·laboració activa, expressa i abnegada de la maquinària institucional del Govern de la Moncloa. No importa el color del gabinet ni les seves sigles: PP i PSOE han estat els 'goril·les' que han donat carta blanca a les seves malifetes. Una missió especial en nom de la pàtria de la que no s'avergonyeixen pas. Ho vam veure i patir amb escreix al 'Salvados' dedicat al fugit Joan Carles, especialment amb dos convidats: José Manuel García Margallo (PP) i José Bono (PSOE).
Les dues mòmies del règim de la "transició" van oferir una classe magistral de com blanquejar un sistema brut i pudent. Bono, justificant que Joan Carles el truqués per agrair-li, com a President del Parlament, que haguessin vetat la investigació de la seva fortuna a Suïssa. Margallo, per la seva banda, admetent que es va reunir amb Corinna en dues ocasions per petició reial. Les explicacions són de traca: "reuniones informales, de ámbito personal. No se trató ninguna cuestión de transcendecia". Traduïm per si no s'entén: el ministre d'Exteriors espanyol reunint-se amb l'amant comissionista del rei per parlar de la reproducció de l'hipopòtam en captivitat o del preu de la carn picada. Gonzo, presentador de 'Salvados', va estar magnífic: "se reunió con ella porque se lo pidió Juan Carlos. ¿Cómo se defiende que es una reunión privada?". Margallo es va fent un embolic: "me la presentó el rey, es obvio. Como no se hablo de nada que tuviera que ver como mi función, era una reunión privada". El periodista fa la seva feina: "¿De qué hablaron?". L'home que es vanta de tenir boníssima memòria (quan l'interessa i no està fent una becaina), de cop i volta, la perd. "De fútbol seguro que no hablaron...de negocios, probablemente", li etziba Gonzo. El 'pepero' fa cara de pòquer i es cobreix de glòria: "tengo una memoria muy selectiva". Oi i tant. El presentador, però, no li compra la moto: "¿habló con Juan Carlos sobre cómo habían ido esas reuniones?". Aquí ve la grossa: "No, no. El rey estaba allí". Boom! No hay más preguntas, señoría...
S'ha de tenir la cara de ciment per sortir a la tele i dir aquestes coses. Ara bé, afortunadament per a la República, amb aquests defensors, la Corona té els seus dies comptats.