El periodisme consisteix en posar l'orella. Molt i a tot arreu. Bea Talegón, columnista d'El Nacional, passa uns dies a Castella - La Manxa, a la zona de La Alcarria, prop de Madrid. Anant al bar s'ha trobat uns obrers que són el més oposat a un indepe català. Però gràcies a la decisió de confinar Lleida s'han sentit més a prop dels catalans i del president de la Generalitat. Així parlaven dos paletes a un bar castellà:
EFE
Un obrer castellà al bar: "Se creen que somos gilipollas. El Torra, que no me gusta, lo está haciendo de puta madre. ¿Tú te crees que aquí el Page (Emiliano García Page, president manxec) no hace nada y van a por el catalán, que por lo menos se preocupa? Macho, al final me hago indepe". No es pot dir més clar. El sentir castellà, prop de la zona zero del coronavirus, és aquest. No és una excepció. On hi ha focus cal confinar, i a Madrid Ayuso volia el contrari, acabar el confinament abans d'hora. Page, que vol il·legalitzar els partits independentistes, callat.
EFE
Bea Talegón recupera el sentiment a La Manxa: estan tips de la xauxa madrilenya i a favor del seny català imposant mascaretes i confinaments. El que ha sorprès és el perfil del qui lloa Quim Torra: un obrer. Passa que a La Manxa hi ha molt Covid i Page no fa res. La població està molt cremada i viuen a prop de Madrid on hi ha el focus. Hi ha por i s'aplaudeix qui pren mesures. Quan des de Catalunya es demanava tancar Madrid, a La Manxa hi estaven molt d'acord.
GTRES
Es pot ser indepe o no indepe. Es pot ser català o manxec. Es pot anar a restaurants de cinc estrelles o a un bar de poble. Es pot ser del PP d'Ayuso, del PSOE de Page o indepe de Torra. Però al Cèsar, el que és del Cèsar.