El maleït coronavirus acapara tota la atenció social, política i mediàtica. Sembla que no hi ha escapatòria: tothom parla de símptomes, quarantena, mesures de protecció, suspensió d'esdeveniments, desabastiment... sí, i de Javier Ortega Smith. Un monotema que, tot i la situació d'alarma, converteix el dia a dia en una avorrida i interminable conversa en la que surten experts en epidèmies com bolets. La situació és especialment feixuga per a un geni de la paraula com l'escriptor Quim Monzó. I el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'intenta combatre amb una de les seves armes, vacuna o tractament de xoc més famoses: l'humor i el sarcasme. Monzó somia despert amb aquella època no gaire llunyana en la que el coronavirus no era més que un personatge d'Astèrix i Obelix. Uns temps molt més satisfactoris i plaent, sobretot per a les dones.
Coronavirus Ortega Smith Polònia TV3
Sembla que hagin passat tres glaciacions i dues extincions de dinosaures, però no. Fa només tres o quatre mesos el món parlava d'un invent molt més entretingut que les mascaretes o gels desinfectants. El Satisfyer. La succionadora de clítoris omplia hores i hores de conversa a bars, parades d'autobús i xarxes socials, i el món semblava un lloc molt més humà i esperançador. L'apocalipsi viral (mai millor dit) ha destruït tot, i en Quim prega fer enrera en el temps, recuperar l'artefacte màgic i gaudir durant una estona (el que triga en fer la seva feina la maquineta) d'un treva i de la tranquil·la bellesa del passat. La xarxa, és clar, es peta de riure.
Quim Monzó EFE
Satisfyer Wikipedia
No ens volem posar en plan avi 'cebolleta', però... qualsevol temps passat va ser millor.