El Corte Inglés ha tornat Espanya a la postguerra. Atenció: les mares "trabajan en casa cuidando a su familia, intentan sacar tiempo para ellas cuando los niños se han dormido o hacen malabares para recoger a los niños del colegio". Totes elles són “100% madres”, segons el centre comercial, que les "homenatja" d'aquesta manera en un espot (que, per cert, ja no és al seu web) de cara al Dia de la Mare. El 100% el desglossen d'aquesta manera: "97% entregada + 3% egoísmo + 0% quejas", i afegeixen que "hacen una aportación silenciosa" a la societat. Més que mares, semblen esclaves. Esclaves d'un masclisme impropi del segle XXI. "Macromasclisme", segons la conductora d'El Matí de Catalunya Ràdio, Mònica Terribas, que considera "un error" aquesta campanya anacrònica.  

@malasmadres

Terribas es pregunta per la intenció de la marca amb l'anunci, que encara es pot trobar a les xarxes. La resposta sembla clara: provocar una onada d'indignació i aconseguir l'objectiu primordial de qualsevol campanya publicitària: que es parli d'ells. Una altra cosa és en quin sentit se'n parla, i només cal fer una visita ràpida a Twitter per comprovar el rebuig contra els papers que atribueixen a les mares, que perpetuen el masclisme. 

L'altra cara de la moneda, és a dir, la d'aquells que consideren l'anunci com entranyable i adequat, també ha reaccionat davant la polèmica. Atenció al nivell dels comentaris:

És cert que no és la primera vegada que l'empresa genera polèmica amb la seva antiquíssima concepció de la societat del segle XXI. Ja va passar amb Sant Valentí del 2016, quan van haver de retirar un anunci que identificava l'amor amb el control de la parella, o quan va accedir a pressions d'ultracatòlics per eliminar una campanya de tornada a l'escola en què els protagonistes eren dos homes gais que compartien la paternitat. Ara, el 2019, en plena onada de reivindicació feminista i dies després de les eleccions generals —que van tombar els partits més reaccionaris amb la lluita de les dones—, tornen a l'ull de l'huracà i demostren que El Corte Inglés no és gaire sensible al que passa al seu voltant. Si depengués d'ells, Espanya continuaria clavada en el passat, en un país on les dones i les mares són irrenunciables... a les cues dels seus centres comercials.