Amb el pas dels anys, cada ocasió en que un català cèlebre rep la Creu de Sant Jordi el país lamenta "Ah, però encara no la tenia?". En temps de Pujol només les rebien els afins i els VIPS propers al PSC eren poc considerats. Exemples com Joan Manuel Serrat, Josep Cuní o ara La Trinca. Personalitats indiscutibles de Catalunya que han trigat dècades a rebre la distinció més popular de la Generalitat o que encara l'esperen. Enguany els tres músics, Toni Cruz, Josep Maria Mainat i Miquel Àngel Pascual rebran del govern de Quim Torra el guardó al costat de Leo Messi. És difícil trobar dues icones tan potents que ho mereixin més. Però el cas dels trincos està provocant una tempesta en un got de twitter, típicament catalaneta. Obre el foc un filòsof:
ACN
Sempre va així: no reconèixer els valors del premiat sinó qüestionar per què no es reconeix algú altre que a mi m'agrada més, sigui Jaume Sisa o Estopa. Ha hagut de ser el lúcid crític de cinema Toni Vall , col·laborador d'El Nacional, qui deixi clar que l'única raresa de guardonar La Trinca és haver-se esperat a que està dissolta fa dècades.
Ningú no amaga que la polèmica que s'amaga és que un dels trincos, Mainat, és un activista per a la independència i un seguidíssim tuitaire a favor de la República. I per a alguns això és conflicte d'interessos i l'inhabilita per rebre un reconeixement de la Generalitat.
GTRES
La Trinca és la gent. Pocs grups musicals van fer més pel català i van fer feliços a tanta gent. Reduir-ho al programa de TVE Tariro tariro o a la productora Gestmusic pel programes que han donat feina a milers de catalans és una caricatura que descriu qui l'escriu. Quan algú fa un tuit així és per donar-se a conèixer i fer-se l'enfant terrible. I el nom del tuitaire no ha estat escrit en cap moment durant aquesta notícia. Qui vulgui publicitat que la pagui. Passi-ho bé, i moltes gràcies.