Trobar pis a Barcelona s'ha convertit en una odissea sobretot per als barcelonins. És l'efecte de tants anys de convertir la ciutat en un aparador preciós i acollidor sense tenir clara la política d'habitatge. Els pisos, de compra o de lloguer, tenen preus de Manhattan amb salaris de Sant Andreu. Alguna cosa està fallant si només poden ser residents a Barcelona passavolants, turistes, treballadors estrangers i fills de rics. Un bon exemple de l'esbojarrada cursa de preus dels lloguers i de les compravendes és que una professional qualificada, famosa, tota la vida amb salaris alts molt per sobre de la renda mitjana, pateixi per trobar pis, literalment diu que té "angoixa". És Cristina Puig.
Cris Puig mira la seva estimada Barcelona des del Tibidabo i pensa: no me la puc pagar. Amb 52 anys ha apostat tota la vida per viure a Barcelona de lloguer. Ha tingut molt bones feines, a TV3, a TVE, al Grup editorial RBA i amb molts bons sous i ara té por que no pugui pagar ni el lloguer a la pròxima renovació del contracte del seu pis a Gràcia. I això que viu en parella, entren dos sous a casa i només tenen una criatura. Alguna cosa falla. Ho ha explicat on toca, a la TV pública de l'Ajuntament, al programa Bàsics d'Eva Arderius, parella d'Albert Om, amic de Cris Puig. Vídeo:
Cristina Puig: "Soc molt barcelonina. Soc de Sant Andreu, he viscut a l'Eixample Esquerre i ara visc a Gràcia. Tota la vida he viscut de lloguer, però si ara volgués comprar-me un pis no podria. La meitat dels sous d'una família es dediquen a pagar el lloguer. Si vols viure a Barcelona ho tens molt difícil. L'habitatge és un problema molt greu, el més greu de Barcelona amb la contaminació. Demanen preus desorbitats. Soc una experta a buscar pis, jo pateixo, quan entro a un pis amb contracte de 5 anys ja començo a buscar per si m'apugen el preu i haig de marxar. Vull viure a Gràcia, un barri molt familiar on la meva filla va a l'escola. Però són pisos antics, sense ascensor, tinc una edat. S'han de reformar i per sota de 350 mil no hi ha res. I vull llogar però hi ha molts treballadors estrangers que paguen preus de lloguer com si fossin hipoteques, de 1700 euros".
Cristina Puig sempre ha empalmat feines, bones feines, líder d'audiència, primera espasa de TV3. Si ella pateix per no poder pagar-se un lloguer a Barcelona vol dir que els barcelonins a Barcelona fan nosa.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!