14 d'abril. Han passat 89 anys des que l'estat espanyol proclamés la Segona República. El somni d'un país sense reis, reines ni prebendes medievals es va esvair per obra i gràcia d'un dictador genocida molt baixet, però de maldat gegantina. Un home infame que, després de dècades de tirania, va restaurar la monarquia en la figura de Joan Carles I. Tots coneixem aquesta trista història, així com la trajectòria del successor, i que aquest 2020 ha esclatat com a una bomba de rellotgeria. L'ona expansiva, per moltes maniobres evasives de Zarzuela, ha impactat de ple també en el següent de la llista: Felip VI, el Preparao.
Aquests tres personatges són els protagonistes de la commemoració republicana de Cristina Fallarás, amb un article demolidor, però que diu (sense menystenir a la periodista i escriptora, és clar) el que tots sabem. Ara bé, la Fallarás no escatima adjectius per dir-li "al pan, pan, y al vino, vino". Apuntin: "Felipe VI heredó el trono de su padre, que es un criminal y un ladrón, que a su vez heredó el trono del dictador Franco, que era un criminal y un asesino. Llevamos más de 40 años de vasallaje. Ya vale, ¿no?". La línia successòria de caps de l'estat espanyol és la història d'una nissaga tèrbola i aferrada al poder per tots els mitjans possibles. Però d'enganyar-nos, gens ni mica. El reguitzell és de traca: "eso de que el rey Felipe VI ha renunciado a su herencia es una bobada como la copa de un pino", "el rey Juan Carlos no se volvió ladrón, no nos salió malo. Ya era así. Venía así de fábrica", "la herencia del rey Felipe VI no son un puñado de millones robados. La herencia es su trono".
Fallarás remata amb contundència palmària. "Un trono bien vale el silencio. Y esa, la verdadera herencia, la conserva a buen recaudo debajo de su real culo". Efectivament. "Ya vale"