La Sexta celebra 15 anys de vida. Fundada el 23 de desembre de 2005, no va començar les emissions fins uns mesos més tard, al març de 2006. Un projecte que va néixer independent, de la mà d'Emilio Aragón, Mediapro, Karlos Arguiñano o Andreu Buenafuente, principals accionistes d'aquesta aventura mediàtica. El 2012, però, va ser absorbida per Atresmedia, que replicava a la maniobra de Mediaset amb Cuatro, rival directa de L6. L'entrada de Planeta va fer que aquella suposada independència marxés per sempre més, per molt que intenti mantenir l'aparença d'oberta i progressista, diferenciant-se d'Antena 3. Però no s'ho creguin: a La Sexta cada cop se'ls hi veu més el llautó. Serveixen al règim i a l'espanyolisme. Si més no, cada cop que surt Antonio García Ferreras, 'il capo' dels serveis informatius, o alguns dels seus cadells, com la navarresa Cristina Pardo. La periodista va formar part de l'equip de redactors que van posar en marxa els informatius, ara fa 15 anys. Aquesta és la imatge que surt a la Viquipèdia d'aquella època:
La carrera de Pardo al grup audiovisual és notable: dels serveis informatius va passar a ser la número 2 de Ferreras a 'Al Rojo Vivo', i d'allà a tenir programa propi i col·laborar a 'El Hormiguero' de Pablo Motos. El seu espai, 'Liarla Pardo', s'ha convertit en un vestit a mida per deixar anar tot el seu biaix ideològic i fer-se massatgets a l'ego, que el té grandet i desenvolupat. Ara bé, la Cristina que va debutar a La Sexta té poc a veure amb la que ens trobem a les sobretaules dels diumenges. I no només per la joventut: també era molt més discreta i tenia cara de no haver trencat mai un plat. El seu programa ha recuperat les imatges de l'estrena i el canvi és imponent, començant pel seu pentinat. No és l'únic que crida l'atenció, com van dir-li els tertulians: estava molt més prima. "En esa chaqueta ya no me cabe ni el brazo", va reconèixer Pardo, mentre que sobre la seva aparença 'angelical', ho atribuïa a haver passat per la COPE: "ahí todos eramos muy santos". 15 anys després i casada amb un militar, de santa no té ni un pèl: ara és combativa contra els líders que no li agraden i "sibil·lina" contra l'independentisme. Amb d'altres, rialletes i flors.
Quan era reportera, encara tenia un passi. Com a presentadora, és infumable. Les dades d'audiència del programa així ho reflecteixen: fluixes i irrellevants. Només triomfa a les xarxes quan deixa anar el seu odi contra indepes o Podem. "Cualquier tiempo pasado fue mejor", ni que sigui per als espectadors.