Cristina Pedroche s’ha convertit en un dels símbols de la nit de Cap d’Any a les televisions espanyoles. Després de sis edicions consecutives menjant-se el raïm amb els espectadors, la presentadora madrilenya ja és una indispensable d’aquesta celebració. I pel 2021 està previst que repeteixi. Però la delicada situació per la pandèmia de la Covid-19, i les noves restriccions per aturar la crisi sanitària, fan planar una ombra de dubte sobre la retransmissió d’enguany. Al programa Zapeando de La Sexta, on fa de col·laboradora, ha explicat com estan les coses i no ha pogut evitar emocionar-se.
El vestit que Cristina Pedroche va lluir per les Campanades del 2020, amb Alberto Chicote | Antena 3
“Me pongo sensible y empiezo a pensar en muchas cosas. No solo en las Campanadas, sino en mi vida en general, y si habré hecho las cosas bien”, reflexiona Pedroche. I és que més enllà dels preparatius per la nit de Cap d’Any, la mediàtica celebra l’aniversari aquest divendres, dia 30 d’octubre, fa 32 anys i es posa nostàlgica. “Estoy nerviosa por las Campanadas, pero son nervios de emoción. Este año no sé cómo sentirme. Me apetece hacerlo, es un sueño y todos queremos que termine ya este año, que ha sido malísimo para todos. Pero no quiero que la gente piense que soy superficial y que lo único que quiero es salir guapa esa noche. No consiste en eso, consiste en entretener, en que la gente en ese momento se olvide de todo lo malo que está pasando”, respon després de llegir alguns articles de revistes sobre la incertesa pel conjunt que hauria de lluir aquesta vegada. “La tristeza que hay ahora, yo también la llevo dentro. No estoy viviendo mi mejor año”. Cal recordar que el restaurant DiverXO, propietat del seu marit, el xef Dabiz Muñoz, es va incendiar a l’agost.
Pedroche, emocionada parlant de les Campanades d'aquest any | La Sexta
Emocions a flor de pell quan veu imatges de les Campanades d’altres anys. “Voy a llorar”, balbuceja amb un nus a la gola. “Ahí me veo feliz. Recuerdo los minutos previos y estoy histérica de emoción. Este año no quiero estar histérica de pena (...) No sé si estoy segura del vestido. Está preparado desde enero, pero ahora no sé si cambiarlo, si elegir otra opción... Tampoco quiero que haya uno principal, y acabar poniéndome otro si ese día estoy peor. No quiero que se quede ninguno en el armario. ¡Es que no puedo hablar de esto! ¡Qué cuadro!”, ha acabat amb els ulls vidriosos. Ganes d’acomiadar d’una vegada aquest 2020.