Cristina Riba és una aposta dels Serveis Informatius de TV3. És la parella professional de Ramon Pellicer, el més veterà dels Telenotícies, des que Agnès Marquès va abandonar TV3 per anar a RAC1. La casa va triar aquesta periodista que feia les rodes del 3/24. Riba ha mantingut, sola o amb Pellicer, el lideratge imbatut del TN cap de setmana. Cristina Riba tenia una entrevista i l'ha concedit a Al cotxe d'Eloi Vila. Va fer un bon 6,3% d'audiència. Sap que allà, aprofitant l'absència de plató, la faran parlar de la seva vida personal. La recullen al carrer Sardenya, a prop de la Sagrada Família. I de família parlarà.
Cristina Riba: "A casa meva costa el silenci, amb dos fills petits, la Lola té 9 anys i l'Òscar en té 5. Estic molt entretinguda, és molt divertit però ara a més tinc obres. Què faria sense ells, són el meu motor. Treballar els caps de setmana em va molt bé per estar pels nens de dilluns a dijous. Podem anar a exposicions... Passa molt ràpid tot i cal gaudir cada moment. Ara faré 42 anys i t'adones que el temps passa ràpid. M'agrada la música, els U2, i el bàsket, vaig ser campiona d'Espanya de tirs lliures als 14 anys. Als 18 quan estudio Periodisme a la UAB vull fer pràctiques a Ràdio Gràcia i deixo el bàsket femení. Era difícil guanyar-s'hi la vida, queda molta feina a fer".
Cristina Riba té parella periodista coneguda com va revelar l'EN Blau: és l'Artur Peguera dels Esports de TV3. Eloi Vila la fa parlar dels TN: "Començo amb Carles Prats l'estiu de 2017. Abans havia fet de la dona del trànsit el 2013 i el 324. Porto 5 anys amb el Ramon Pellicer. És un no parar des de 2017 i passen els atemptats, el procés, la pandèmia, Ucraïna... No et pots aturar, a mi m'apassiona des de petita. Entendre el món. Els meus pares estan orgullosos de la meva feina. La iaia Lola, la mare de la meva mare, també era una dona forta i potent. El pinyol, la família, és molt necessari sempre, especialment quan la vida et destrossa directament. Es va morir la meva parella. El meu marit, l'Àlex, estava fent de jurat en un congrés científic a Polònia i va tenir una mort sobtada. T'adones que la vida que creies que tenies desapareix. Et crea un trencament intern que sempre està. La buidor sempre la tens, dia a dia. El que fas és sobreviure amb això, conviure amb això. Intentes fer el que et funciona per tirar endavant. Els meus fills eren molt petits i des del minut 1 em reclamaven i jo no podia quedar-me enfonsada al sofà dies i dies. Ells m'estaven reclamant, em necessitaven per a tot, mama allò, mama això. I tu has d'estar forta. L'escola i la feina em va ajudar molt. Quan em vaig sentir amb prou força per tornar vaig dir que m'agradaria tornar. Quan passa una cosa així cadascú fa el que vol i el que pot. Jo creia que treballar m'ajudaria. Avisant que volia provar-ho, sentir-me allà un altre cop davant de la càmera si em podia concentrar. Vaig tornar a la feina més aviat que tard i em va anar molt bé. Estic agraïda a l'equip del TN, m'han ajudat molt. Et van empentant a seguir caminant. Estem aquí, Eloi. Hem de viure". Cristina Riba es mossega el llavi, reté l'emoció.
Cristina Riba va fer de corresponsal a Nova York per a La Sexta i confessa que voldria tornar a ser corresponsal. El vell somni de tots els que fan Telenotícies. "Tinc la vida molt feta a Barcelona, ho veig lluny. De moment aniré a Praga a un concert dels Imagine Dragons". I canta la cançó que sona al cotxe. Una entrevista que remou i emociona, marca de la casa, gràcies a la generositat de la gran Cristina Riba. Al costat del Pellicer, la Riba.