Deu ser cosa de l'esperit nadalenc. Les nadales, les llums, la decoració i els regals desperten la imaginació de més d'un i més d'una que volen ser els més originals a l'hora de desitjar unes bones festes. El problema és que hi ha gent molt menyspreable a la que aquests dies el que els aguditza no és la bondat, sinó tot el contrari. Un exemple el tenim amb la indesitjable foto de Carlos Herrera, Salvador Sostres, Joan Carles Girauta i Arcadi Espada...

Un altre exemple ens arriba de la mà d'una periodista (?) que s'ha autoadjudicat el paper de flagell del procés vestint-se la disfressa de Grinch que en lloc d'odiar el Nadal odia l'independentisme. Cristina Seguí és com Cake Minuesa, però en dona. Si el segon sempre està a tots els fregats on hi ha polèmica entre ultres i independentistes, la primera no es queda curta. Fa un temps va explicar que la van agredir, insultar i escopir en una mani antifeixista a València. Col·laboradora habitual a Intereconomía, l'OKDiario d'Eduardo Inda o "Espejo público", el seu Twitter és un pou sense fons d'odi i comentaris menyspreables sobre qualsevol qüestió que faci referència al procés, a la independència de Catalunya o als presos polítics.

@cristina_segui1

Precisament ha tornat a deixar constància del seu verí en un dels darrers comentaris que ha penjat a les xarxes. Arran de la notícia del jove que ha perdut un testicle per l'impacte d'un projectil dels Mossos a les protestes del 21D, la periodista ultra ho ha aprofitat per fer menció de l'ingrés a la infermeria de Lledoners de Jordi Turull en el 14è dia de la vaga de fam que va engegar amb la resta de presos polítics.

ACN

Finalment es va estabilitzar i els presos van posar fi a la vaga aquest passat dijous, però dies després, Cristina Seguí encara se'n recorda i ha escrit aquest comentari:

Hi ha ocasions en que fins i tot els comentaris més mesquins queden retratats ells sols. Aquesta és una d'aquestes ocasions. El nivell de repulsa de la xarxa ha estat proporcional al fàstic del comentari:

Ella, però, no només està orgullosa del que ha escrit, amb una legió de palmeros rient-li la gràcia, sinó que continua encantada de la vida de seguir en el fang i la brossa:

El que no te fi és la vergonya que provoca aquest personatge.