El judici contra Ana Julia Quezada pel macabre assassinat del nen Gabriel ja és aquí, i la cobertura informativa del que passa al jutjat d'Almeria es barreja amb la imparable onada d'opinions sobre el càstig que s'ha d'imposar a l'acusada. Opinions que en moltes ocasions ni n'ajuden ni en reconforten. Més aviat, fan reviure el malson a les persones més properes a la víctima. I sobreexciten a la població en general. Es tracta d'un cas molt mediàtic i que, com és natural, indigna per la seva crueltat. La presó permanent revisable (demanada per la Fiscalia) és l'expressió que més se sent a mitjans i xarxes, i tot fa pensar que el jurat popular que ha de dictar sentència acabarà estrenant la mesura. Però per si de cas, els seus portaveus hi fan pressió. Els més exaltats, fins i tot, fent servir absurdes teories rescatades de l'hemeroteca: La barreja del feminisme i d'aquest crim, com ha fet Cristina Seguí,d'Ok Diario. 

Crsitina Seguí Cuatro

Seguí, una experta en incendiar la terra ja cremada, llançava aquest missatge ple d'intenció: "Habrá que recordar cómo feministas y muchos medios llegaron a solidarizarse y a calificarla de “víctima del sistema”. Una trampa en la que va caure, ràpidament, la seva presa. L'escriptora Lucía Etxebarria, que semblava retreure-li el lamentable còctel, a banda de mostrar-se contrària a la condemna esmentada. "No encuentro a una sola feminista o medio que se solidarizara con ella o que la llamara víctima del sistema. ¿Los puedes señalar con nombres y apellidos?." Dit i fet. Potser no va dir "víctima del sistema" literalment, però sí ha estat víctima de les seves paraules. Millor dit, d'una piulada d'aquelles setmanes, fent precisament el que no hauria d'haver fet. És aquesta. 

@Crsitinasegui_

Lucia Etxebarria @lucia_extebarria_

"Ummmm... déjame ver. A ti." Imaginem a Seguí fent la croqueta a casa seva o a la redacció del diari d'Inda després de la plantofada a la basca, que acostuma a ser molt poc afortunada en les seves manifestacions públiques, fregant sempre la inconveniència o la polèmica gratuïta. No serà la primera, ni molt menys l'última. En aquest ocasió, però, li ha fet el joc a la "periodista" que abandera la lluita contra el feminisme fent servir el funest escenari de la mort violenta d'una criatura. Totes dues són culpables. Com ha passat aquestes setmanes amb la mort de Blanca Fernández Ochoa, el sensacionalisme, la manca de tacte i els debats estèrils manen.