Dissabte negríssim per a Telecinco. La cadena s'ensorra i ningú veu el final de l'abisme. La seva nova aposta de continguts no passarà d'aquest mateix estiu, ja han aturat les gravacions del culebrot de Lydia Bosch. Ana Rosa Quintana té calfreds a casa seva, i el que li espera. Al setembre es trobarà el seu plató en runes, i com Pedro Sánchez giri la truita i guanyi les eleccions, que ningú descarti que plegui. Seria la tempesta perfecta. Una en la que està col·laborant una companya, protegida i col·lega, la presentadora Cristina Tárrega. La valenciana torna a tenir programa propi, 'La Vida sin Filtros'. Un intent de renéixer, perquè des del seu èxit a Telemadrid fa dècades amb 'Sola en la ciudad' o 'Territorio Comanche', només acumula fracassos. S'ha quedat en tertuliana del corrillo d'AR i dona-anunci a Mediaset. Porta dos programes. Dos fiascos. El d'anit, la segona entrega, el més escandalós.
"Un programa sin guion", presumeix la cadena a les promocions de l'espai. Que no hi ha guió. Quina barra. Un format que barreja el talk show, penúries, denúncia, famosos i fins i tot discursos de dreta extrema i extrema dreta així, per la cara. Crida l'atenció perquè se suposava que un dels motius per carregar-se 'Sálvame' era que Telecinco fos un espai políticament neutral, i tal. La neutralitat deu ser des del punt de vista de la caverna d'Ayuso, d'Abascal, de Meloni, de Borja Prado i, evidentment, d'Ana Rosa. Per això conviden a un Alessandro Lequio fora de si, fent un discurs contra el govern i la seva Llei d'Habitatge que podria signar un líder de Desokupa. A crits, amb la vena inflada. Anava tan passat que la pobra Cristina no sabia ni on ficar-se. Massa carca i descarat, fins i tot per a ells.
Cristina Tárrega provoca l'estampida dels espectadors de Telecinco, números de pena
Al marge d'aquest episodi, no creguin que la cosa millora. Per altres motius que són molt senzills d'entendre: entre l'exageradíssima Tárrega, la seva forma de vocalitzar gairebé ofensiva, el seu posat i, molt important, la seva irrellevància en qüestions d'interès i impacte, aguantar el tipus és d'una proesa excepcional. No tothom n'està preparat, per això les dades brutals que demostren el col·lapse de Telecinco. Un 7,8% i 610.000 espectadors a Espanya, rivalitzant amb La Sexta i el germà pobre de Cuatro. A Catalunya encara va ser pitjor, o millor, segons t'ho miris: un 5,6% i 61.000 valents. Per plegar i no tornar. La patacada, però, té més lectures, i totes elles funestes per als interessos de Media for Europe.
La nova aposta de Mediaset és un fracàs i ho saben
La Tárrega va acabar doblada per Antena 3 i la final de 'La Voz Kids', un format desgastat però que guanyaria a Telecinco sense mans, cames o fins i tot cervell. Van fer un 17,2% molt eloqüent per a Cristina Tárrega, però també per als directius. Resulta que van començar la nit cofois i esperançats perquè havien obtingut una victòria ajustada alhora que important: el 'Fiesta' d'Emma García guanyava el duel de la boda de Tamara Falcó al 'Y ahora Sonsoles' especial de la competència. 1,3 punts de diferència que no van servir de res després dels informatius, tothom va fugir de la cadena amiga. Estampida. Molts no tornaran.
Si això és un suïcidi corporatiu, no ho podrien fer millor. Però es tractava d'una altra cosa, oi?