Molt bona estrena de Jordi Basté a TV3. Feia gairebé 20 anys que el locutor català no presentava un programa setmanal a la TV, des del seu Gol a gol l'any 2001. Aleshores a la segona cadena, el 33. Ara que Vicent Sanchis, extertulià d'El món a RAC1, dirigeix la tele pública, era qüestió de temps que el líder de la ràdio en català tingués programa propi. Basté no va ser a temps de substituir Laura Rosel a FAQS i escalfa la banda amb un programa petit sobre tecnologia. L'audiència volia veure Basté i el va fer líder la nit més competida i de més gran consum televisiu de la setmana: la de diumenge. No pot ser! va fer un gran 13,7% i 309 mil espectadors, superant totes les patums de la competència (Évole, Ana Pastor, Jordi González o La la land). Roda el món i torna al born.
L'expectació per com ho faria Basté amb càmeres era màxima. El locutor no ha volgut mai que 8tv televisi la seva tertúlia matinal de RAC1 i només permet que a la TV del Grup Godó soni el seu programa amb la càmera enfocant el carrer i la imatge dels cotxes fent voltes a la Plaça Francesc Macià. Com una metàfora del bucle del procés. Poètic però rar. ¿Per què Jordi Basté no fa més tele? Alguns crítics l'esperaven. Ja han publicat la seva crítica Ferran Monegal, Sergi Pàmies i Mònica Planas. I el balanç és en part sagnant.
Monegal i les seves dèries processistes: "A Basté le dio el soponcio (...) Hombre, como efecto teatral ha sido bueno. Pero este fue el problema: más que un trabajo de tele-verité, parecía un sketch del Tío la Vara de José Mota". El punt teatral del presentador que compensa fugint del típic programa polític: "Basté ha hecho una jugada inteligente. Esta es la única manera de asomar hoy la cabeza en TV3 y no quedar pringado como cheerleader del procés". Pàmies contingut des del diari del grup, en parla d'esma: "Jordi Basté entrevista a una erudita de la inteligencia artificial que ha creado una aplicación para seguir dialogando con un amigo muerto. Con una constancia autodestructiva, es lo mismo que hacen los franquistas (y algunos antifranquistas) con Franco". La més kamikaze ha estat Planas.
Mònica Planas: "El presentador no para de sorprendre’s durant el programa (...) Tot i haver-se preparat el programa, fa veure que tot el deixa en xoc (..) Fascinació teatral per qualsevol cosa i sermó final per si de cas l’espectador no ho ha entès (...) Alguna cosa falla, la testimoni sembla llogada (...) El recurs de càmera selfie sembla antic (...) Basté fa una exhibició desmenjada dels seus defectes (...) Tecnologia punta o escopeta de fira?". Sorprèn la duresa de la crítica amb TV3 i Basté. Planas combina ser col·laboradora de la cadena i competència entre diaris amb l'estrella del Grup Godó. Planas fa una secció setmanal al programa Està passant. S'arrisca que a la secció de crítica televisiva de Basté algú critiqui com ho fa Planas amb càmeres al davant. Perquè fa patir.