Hi ha alguna cosa més fantàstica que pixar-se de riure amb les persones que més estimes? Probablement no. Tenir un bon sentit de l'humor és un pilar bàsic per fer la vida molt més amena. La qüestió no és riure de tot, sinó saber de què riure perquè no es faci tot una pilota gegant que sembli insuperable. La definició de riure no és més que un simple moviment dels músculs de la cara, però nosaltres aniríem més enllà, perquè ens sembla un plaer de la vida. Si dibuixar un somriure és tan fantàstic, imagineu-vos la importància que tenen tots aquells que els saben treure. Els humoristes són unes de les persones més estimades en tot el panorama de celebritats, perquè són capaços de treure la teva millor cara. Això sí, la capacitat de fer gràcia és una cosa que es té o no es té i la línia entre la comèdia i la vergonya aliena és molt petita. Si haguéssim de triar a algun humorista de referència per algú que iniciï la seva passió pels monòlegs ho tindríem clar: Dani Rovira.
L'andalús deu ser una de les persones que més somriures ha tret a tots els espanyols. L'artista té la capacitat que tenen els humoristes de fer riure tan sols perquè és ell qui explica la història. A part dels monòlegs, al comediant l'hem vist a tot arreu: triomfant al cinema en pel·lícules o sèries, col·laborant en una multitud de programes de televisió, fent de presentador... Els últims dies de 2024 va deixar empremta per Barcelona amb el seu espectacle 'Vale la pena', que estrenarà en els pròxims dies a Madrid i aquest 2025 ha parlat sobretot en pòdcasts sobre el veganisme o la depressió. Amb el temps, sembla que la celebritat defineixi tot allò que està bé i té enamorats tots els seus seguidors. En la seva última aparició als mitjans, l'humorista ha sortit a la Cadena SER, al programa 'El Faro' amb Mara Torres i agafeu mocadors perquè ha tocat la fibra dels seguidors confessant el seu públic més complicat.
No, no estem parlant dels espectadors d'un espectacle, sinó del seu avi matern, que mai reia: "Mi abuelo materno era, de aquella época, pues un tío de mucha disciplina, un tío serio, bueno, de aquella época. Para él, la risa... Mi madre me contaba que no se podían reír en la mesa. Era una cosa, pero de castigo". Coneixent-lo qui ho diria. "Y él nunca se reía en público. Hasta que llegamos nosotros, mi hermano pequeño y yo concretamente, que éramos dos imbéciles redomados. Y como siempre estábamos haciendo el imbécil, nos daba igual que estuviera o no estuviera el abuelo. Y un día el abuelo se rio. Pero se rio como el que se está meando y haciéndose caca y sale de la habitación como se me está escapando la risa voy al baño. Y todo el mundo: 'El abuelo, el abuelo, el abuelo'. Yo creo que había un pequeño reto cada vez que íbamos a ver a los abuelos". L'escena és fantàstica i no s'ha oblidat tampoc de la seva àvia.
"Con mi abuela nos reíamos lo más grande y era como a ver quién hace reír al abuelo. A ver quién se carga ya este rictus del abuelo". La periodista li pregunta: "¿Ese fue tu primer público conquistado?" i ell ho té clar: "El más complicado". Què bonic. Va ser en les trobades familiars en què l'humorista va començar la seva passió per l'humor i, sense ni saber-ho, va ser allí on es va trobar al públic més complicat amb qui es va enfrontar. Qui ho diria. Dani Rovira, fantàstic, com sempre.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!