L'humor és un dels plaers de la vida. Riure fins a plorar és una de les millors sensacions que pot experimentar qualsevol persona. Moltes vegades les coses que et fan gràcia canvien amb el temps, però el sentit de l'humor es té sempre. Si riure és tan fantàstic, imagineu-vos l'important paper que tenen tots els humoristes per enamorar el públic en totes les seves intervencions. Això sí, aquesta espurna humorística és una cosa que es té o no es té. De fet, en algunes ocasions hi ha gent que creu que la té i en lloc de fer gràcia, fa vergonya aliena. Per sort, cadascú acaba trobant els seus preferits i, estem convençuts que si anéssim preguntant a un per un, la majoria de gent coincidiria amb el mateix nom i cognom: Dani Rovira.
Després de triomfar en la pel·lícula d'Ocho apellidos vascos, l'andalús es va situar en el panorama d'actors preferits dels espectadors. Realment, pocs espanyols poden dir que no han escoltat algun monòleg o broma seva i és que la seva manera d'explicar és brutal. El comediant té aquella gràcia carismàtica que caracteritza a tots els que es dediquen a l'humor. Dani Rovira podria estar sense aparèixer en cap monòleg ni pel·lícula més i continuar emplenant els teatres amb les seves actuacions. De fet, en els últims dies, l'actor ha emplenat el Teatre Coliseum de la Gran Via de Barcelona amb el seu espectacle Vale la pena. Aquí mateix, vam relatar una tensa discussió amb una espectadora. Hi ha una cosa que no podem negar de Dani Rovira i és que si té algun problema amb algú no té cap inconvenient a exposar-lo públicament. Així ho va fer, per exemple, opinant sobre la tauromàquia. L'actor no té pèls a la llengua en explicar la seva vida i una de les vegades que va cridar més l'atenció és quan va confessar el seu veganisme.
Efectivament, l'humorista ha parlat moltes vegades sobre el consum de carn i, en la seva última intervenció en un pòdcast, ha explicat el dia clau en què va decidir ser vegà. "Una vez estaba yo en León, caminando con mi mountain bike y me crucé con una vaca. Yo era carnívoro, especista. Pero me crucé con una vaca y era preciosa", l'actor comença a explicar la història a la seva manera. "Estaba con el crótalo este, pero bueno estaba libre por ahí. De repente paré la bici, la miré, sentí amor y le dije: 'Jo tía que guay qué estés viva. Qué guay que disfrutes de la vida', pero la miré y había una parte... ¿Sabes cuando miras a alguien a los ojos, pero te sientes un poco culpable? Y me costaba mantener la mirada porque decía tío yo como carne". L'escena és molt emotiva.
"O sea mañana me podría comer a esta vaca que seguramente sea de un ganadero de por aquí cerca de León... Y bueno, eso fue como otra piedrecita que cayó y cuando empecé a dar el paso, me acuerdo que al año, año y pico, cuando ya no comía carne me crucé, no con la misma vaca, pero me crucé con otra en las mismas circunstancia y de repente fue como una pequeña epifanía de decir: 'Bua qué bien me siento'. Que guay poder mirar a un animal a la cara y decir: 'Almenos no soy tu enemigo'". Emociona escoltar les paraules de Dani Rovira perquè es veu la maduresa d'un dels comediants més coneguts d'Espanya. El presentador apareix fantàstic, com sempre, un exemple en tot el que diu i el que fa.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!