Que el Barça guanyi al Santiago Bernabéu comença a ser un fet força habitual. Lamentablement, que el madridisme esclati amb una ira desfermada contra els jugadors culers, amb Sergio Ramos al capdavant, també. Dissabte durant el Clàssic, una nova demostració del fair play del capità del Reial Madrid: incapaç de contenir la seva ràbia, Ramos es llença contra Messi i li clava un mastegot a la cara que deixa el jugador argentí estabornit al terra. L’afició del Barça, indignada.

GTRES

El periodista gallec Antón Losada, articulista d’El Nacional, titlla Sergio Ramos de “miserable”. I el director de cinema Daniel Guzmán, ex d'Aquí no hay quien viva, recull el guant. Que el capità del Madrid és un miserable? Es algo peor, es el exponente de una España arraigada donde se prima el valor por encima de la educación, la preparación y la cultura. Posee tres elementos clave en ese arraigo: patriotismo, toros y caza. El cineasta madrileny dispara contra Sergio Ramos i el model d’Espanya que representa. Només li cal un tuit per deixar-lo com un drap brut. Maleducat i inculte, màxim exponent d’una part de la societat que es desviu per enarborar la bandera espanyola i celebrar les seves tradicions més primitives.

La reacció de la xarxa ultra, sense pietat: “Tonto, sectario, hipócrita, gilipollas, prepotente”...

La societat espanyola està trencada, dividida entre els patriotes que idolatren Sergio Ramos i són amants dels toros, d’una banda, i els que ho detesten, de l’altra.