No sabem com ha de ser formar part del PP a Catalunya. No sabem quins requisits s'han de seguir, quines inquietuds s'han de tenir. Tampoc sabem si la pasta de la que estan fets els membres dels populars catalans és especial o no. Però darrerament, membres d'aquesta formació estan protagonitzant sortides de to inclassificables, difícils de definir o analitzar amb un mínim de fredor o sentit comú.
Primer va ser el candidat a l'alcaldia de Barcelona Josep Bou i la seva performance parlant dels 12 apellidos catalanes davant uns incrèduls i ojipláticos Pablo Casado i Andrea Levy. I ara ha estat l'expresident del Partit Popular de Catalunya i exdiputat al Parlament per la circumscripció de Barcelona, Daniel Sirera.
Sirera, com a bon i fidel seguidor de l'oracle Casado, repeteix les seves tesis i fins i tot, les àmplia, pel que fa al grau de paroxisme. Si Pablo Casado diu que cal aplicar el 155 a Catalunya, Sirera va al darrera dient el mateix, i afegint-hi unes frases de collita pròpia. Els exemples triats, però, pel polític català, per justificar que el 155 és gairebé com una mena d'àngel de la guarda dels catalans, cal rellegir-los dues vegades per la incredulitat que desperten a primer cop d'ull. Escriu Sirera que abans del 155 "muchos catalanes pasamos miedo". Fins aquí tot dins uns paràmetres de normalitat dretanosa i els seus paràmetres de la por. El que fa pessigar-te és el que ve després.
Sirera parla de Catalunya com si fos una barreja d'un blockbuster apocalíptic tipus El día de mañana amb la Jungla de cristal de Bruce Willis. Però ell no és el calb protagonista d'aquest film. Ell és un polític que tot i la intenció partidista que hi ha a la política, hauria de mesurar-se una mica. Diu Sirera que abans del 155 hi havia a Catalunya "Ataques de ansiedad, gente que trasladó a familiares y dinero fuera de Cataluña, gente mayor que hizo acopio de alimentos y personas que llenaron de gasolina su automóvil por si había que salir pitando. Se habla poco de todo esto".
Hasta el 155 muchos catalanes pasamos miedo: Ataques de ansiedad, gente que trasladó a familiares y dinero fuera de Cataluña, gente mayor que hizo acopio de alimentos y personas que llenaron de gasolina su automóvil por si había que salir pitando. Se habla poco de todo esto.
— Daniel Sirera (@danielsirera) 23 de febrero de 2019
Potser es va parlar poc perquè no va passar. Iaies omplint el rebost? Benzineres col·lapsades? Diazepams venent-se al mercat negre a preu d'or per l'allau d'atacs d'ansietat que hi va haver? Sembla un acudit. I la xarxa riu per no plorar:
Mi madre tenía el comedor fregado y la tuve que abandonar allí...
— Orniol ||*|| 🎗🏴 (@OrnioLM) 23 de febrero de 2019
Hòstia, estaba tan acojonado que Le meti gasolina al coche en lugar de gasoil!
— George (@JordiArmengol4) 23 de febrero de 2019
Yo me parto con vosotros.....creo que también todo el mundo se hizo un refugio nuclear en el patio
— Bandera Roja🚩🚩🚩 (@tose1974) 23 de febrero de 2019
Se de uno que quiso construirse un refugio subterráneo, olvidando que vivía en un quinto. De pronto se encontró en el comedor del vecino de abajo, habiendo aplastado una empanada gallega.
— Jordi Mateu (@JordiMateu8) 23 de febrero de 2019
Te olbidas del Canibalismo y de la venta de niños en los "MERCATS MUNICIPALS ".
— Jaume75 (@Jaume752) 23 de febrero de 2019
Yo me he construido un búnker cerca del lago de Banyoles y lo he llenado de fuets. También he montado un huerto subterráneo para que no me falten los calçots...
— Iñaki del Campo (@InakiusBCN) 24 de febrero de 2019
😂😂😂😂😂😂😂😂😂😂, y estuvieron copulando para no extinguir la raza Ñ ..... 😂😂😂😂
— Alberto Ruiz 🎗🎗🌹🎗🎗 (@Alruiz171171) 24 de febrero de 2019
Suerte tuviste que los indepes no te comieran crudo con calçots. A mucha gente le pasó. A ti no debió pasarte porque ya no estás tiernecito.
— SabiStrubel Rat_II⭐II (@RataDesletrada) 24 de febrero de 2019
Cert, com és que es parla tan poc? I els bombardejos què?
— Gerard Recolons i Vila (@grecolons) 24 de febrero de 2019
Estarem atents al tràiler de la pròxima pel·li de catàstrofes que anunciï Sirera.