Josep Pedrerol és un periodista català que viu i treballa a Madrid. No només això, sinó que sempre que pot, pregona les bondats de la capital d'Espanya i lamenta la deriva en la que, segons ell, s'ha convertit la capital catalana. Ho fa a El Chiringuito, ho va fer com a convidat a l'Obrim fil de Xavier Sardà o ho va fer en el seu debut com a articulista d'opinió a La Vanguardia.
"El victimismo es un pésimo compañero de viaje en cualquier orden de la vida. Madrid lo sabe bien. Ha sabido aprovechar los lamentos del independentismo para construir justo lo contrario: ha cambiado las fronteras por el aperturismo. Fuera trabas absurdas que incomodan y provocan rechazo. No os imagináis la cantidad de jóvenes catalanes con inquietudes que han apostado por la capital. Muchos lo han hecho hartos del monotema, de la niebla ideológica que impide ver más allá de la punta de los pies. Basta ya de culpar a Madrid de todos los males", escrivia Pedrerol.
Josep Pedrerol / @josep.pedrerol
Qui li va respondre va ser Toni Soler, al que només li va caldre una senzilla frase: "La Vanguardia mostrant-nos el camí".
Pedrerol aprofita a la mínima de canvi per deixar clar que no hi ha color, segons ell, entre les dues ciutats. "Als catalans Madrid ens fa sentir a casa. Més que Barcelona últimament", li deia Pedrerol a Víctor Amela a La Contra de l'esmentat diari arran del seu fitxatge.
"Pateixo quan veig Barcelona allunyar-se de la plural i oberta en la que jo vaig créixer. Defenso Catalunya a Madrid, però no el procés. És un monotema nociu, però Madrid aprofita per posar-se al davant". Dels atacs d'aquesta mateixa Madrid a Catalunya, no en diuen ni mu ni l'un ni l'altre. Per sort, no tothom a El Chiringuito pensa com ell i de la seva boca només surten paraules d'amor cap a Barcelona. Hi ha a qui Barcelona sí el fa sentir com a casa.
Darío Montero / @dariomonterog
Aquest és Darío Montero, un dels molts i bons periodistes que estan en nòmina de Pedrerol a El Chiringuito. Un reporter amb talent, fotogènia... i una saníssima virtut: mostrar-se agraït amb la terra que l'ha acollit. Montero és de Toledo i té família extremenya, però durant un temps va viure a Catalunya, a la que va estimar i també a la nostra llengua.
I es va estimar aprendre-la, cosa que ha demostrat sovint. En plena pandèmia, va deixar anar: "El Procicat es del departamento de Interior de la Generalitat de Catalunya... El Pla Territorial de Protecció Civil de Catalunya", pronunciava en un perfecte català el periodista. "Parles català, oi?", pregunta Pedrerol. "Una mica". "Quants anys vas estar a Barcelona?". "Sis anys". "I vas aprendre català...". "Sí, una mica". "Molt bé el parla, tu!".
El meu català no és el millor però ho parlo amb orgull. Això d'aquesta setmana a @elchiringuitotv, per a mi és inoblidable i tot un honor. pic.twitter.com/vA3sIM5ecT
— Darío Montero G. (@DarioMonteroG) January 15, 2021
Montero no només parla amb orgull el català. També presumeix del que tenim aquí. Com ha fet ara. Al periodista ja li havíem vist anteriorment alguna imatge a xarxes socials enamorat de Barcelona, pregonant en un perfecte català els sentiments que té per la ciutat que el va acollir: "Sagrada Família, el meu barri. Un dia vam ser aquí i no ens va faltar res. T’estimo amb tota l’ànima, Barcelona" o "Breu però intens retrobament amb tu, Barcelona".
I sempre acompanyant les declaracions d'amor amb un explícit cor.
Ara, el bo d'en Darío ha tornat a Barcelona. I en aquesta ciutat que tant s'estima, il·luminat pels raigs de sol i amb l'skyline de fons, ha tornat a fer una declaració rendida d'amor. Evidentment, en català: "Sempre Barcelona".
Sempre Barcelona i sempre Darío Montero, bon periodista, bona persona.