Quan un es lleva, a banda de rentar-se les dents, preparar-se un cafè i triar la roba per anar a treballar, és d'obligat compliment sintonitzar la ràdio i escoltar, entre d'altres coses, el davantal de Jordi Basté a El món a RAC1. L'editorial del periodista abans d'abordar les notícies del dia sovint tracta sobre temes polítics, cosa que s'entén. Però probablement, els que impacten més són aquells que tenen un rerefons social i que surten del Congrés o el Parlament.

 

@jordibaste

Aquest dimarts ha estat un d'aquells dies. La tràgica mort del futbolista José Antonio Reyes, del seu cosí, i amb un tercer familiar debatent-se entre la vida i la mort ha remogut consciències. El món del futbol plora l'exjugador de Sevilla, Madrid, Arsenal, Atlético o Espanyol als 35 anys. Ahir va ser dia d'homenatges a Utrera en uns sentits funerals amb presència massiva de familiars, amics i veïns.

GTRES

Però la mort de Reyes ha estat molt més que una lamentable pèrdua per aquells que l'estimaven. També ha generat un debat pertinent sobre les circumstàncies de la seva mort. Un accident de cotxe quan anava d'Extremadura cap a Sevilla. Un accident de cotxe quan el vehicle circulava a l'esfereïdora velocitat de 237 quilòmetres per hora. Una xifra que posa els pèls de punta. Un número que molts han volgut destacar i que ha fet que la xarxa hi posés l'accent, començant per l'exjugador Cañizares:

Jordi Basté ha dedicat el davantal a aquest fet. El títol ja és incontestable: "El nou anunci de la DGT". I certament, la mort del jugador i com s'ha produït probablement sigui molt més efectiva que cap de les campanyes publicitàries que es veuen a la televisió o els cinemes: "no hi ha cruel anunci de la Direcció General de Trànsit que el pugui superar. És un espot basat en la vida real que té més ressò que qualsevol altre. Si no fos futbolista, en lloc de convertir el seu enterrament en una mena de funeral d’estat, se’l tractaria com un inconscient que va cometre un homicidi imprudent".

@j.a.reyes10

Basté plora Reyes, "perquè toca, perquè va ser un gran davanter, perquè va ser un gran company", però alhora no obvia "sense acarnissament, la barbaritat de prémer l’accelerador i posar un Mercedes Brabus S550 de 380 Cavalls a 237 km per hora". Una reflexió que hauria de provocar un debat sobre "l’estat de les carreteres, la col·locació dels radars no recaptatòriament (com molts) sinó dissuasòriament, l’educació viària o la conveniència d’anar a 120 per hora". El periodista hi veu una cosa positiva, dins la tristor, per tot plegat: "el seu anunci publicitari té un retorn al consumidor molt potent. Reyes ha estat -desgraciadament- el millor anunci de la DGT, que no caldrà que inverteixi ni un euro en cap campanya d’impacte. (...) Una víctima de la seva pròpia inconsciència".