El davantal d'aquest dilluns 6 de maig de Jordi Basté, marca de la casa d'El món a RAC1 i la manera com comença el periodista adreçant-se cada dia als oients, portava un títol d'allò més explícit: 'El mirall'. Per si hi hagués algun dubte, el mateix Basté aclaria quina és la característica bàsica d'aquest objecte, a part de veure'ns-hi reflectits: "depenent de l'angle amb que es miri un mirall, veus una cosa o en veus una altra de ben diferent". No sabem si Enric Millo es mira al mirall abans de sortir de casa, si ho va fer abans de parlar del Fairy quan va anar a declarar al Tribunal Suprem o si ho farà ara que marxa de Catalunya per anar a Andalusia. El cas és que a Millo li han donat un nou càrrec por los servicios prestados: nou secretari d'acció exterior de la junta d'Andalusia. Un càrrec criticat amb uns arguments sobre els que Basté ha reflexionat aquest matí.
Efe
Divendres. Parlament d'Andalusia. Sessió de control on s'anuncia el nomenament d'Enric Millo. Ángelez Férriz, diputada del PSOE diu: "Lo último que nos faltaba por ver es que ustedes pusieran, para llevar las relaciones con la Unión Europea, las relaciones de Andalucía y las relaciones internacionales, a un señor que ni es de Andalucía, ni tiene ningún vínculo con Andalucía ni conoce Andalucía". Basté planteja a l'oient un joc de miralls: "Ara imaginem que això ho diu algun parlamentari d'algun partit catalanista o independentista al Parlament de Catalunya i digués (canviant un petit concepte): 'L’últim que ens faltava per veure és que vostès posin, per portar les relacions amb la Unió Europea, les relacions de Catalunya i les relacions internacionals, un senyor que ni és de Catalunya, ni té cap vincle amb Catalunya ni coneix Catalunya'... Què dirien a Madrid?".
Efe
Però Basté tenia mirall per estona. Perquè també ha recordat les paraules de l'expresidenta de la Junta, Susana Díaz: "Lo que sí parece inaudito es que ponga al frente de la voz de Andalucía en Europa, y que ponga al frente de la política exterior de Andalucía, a alguien que hasta anteayer se llamaba Enric Millo y que cuando usted lo nombra ahora se llama José Enrique. Para defender a Andalucía lo mínimo que hay que hacer es conocerla. Dígame usted cómo defenderá Andalucía y los intereses de esta tierra alguien que ni conoce ni la ha pisado y la toca también de oída".
ACN
Nou exercici mirallesc de Basté. Subtil, però rotund. Canviar l'ordre dels noms propis i bescanviar Catalunya per Andalusia: "El que sí que sembla inaudit és que posi al capdavant de la veu de Catalunya Europa, i que posi al capdavant de la política exterior de Catalunya algú que fins abans-d’ahir es deia José Enrique Millo i que quan vostè l’anomena ara es diu Enric. Per defensar Catalunya el mínim que cal fer és conèixer-la. Digui’m vostè com defensarà Catalunya i els interessos d’aquesta terra algú que ni la coneix ni l’ha trepitjat i la toca també d’oïda"...
RAC1
La contundent conclusió és demolidora i totalment pertinent: "Aaii la falta d'empatia, aaii la catalanofòbia, aaii com suma el dit a l’ull de l’altre. I tu més. I tu més català. És com seria ara preguntar-nos si podria ser a Andalusia que un català presidís la Generalitat com va ser José Montilla (mai Josep) o que fos cap de l’oposició, com és Inés Arrimades (mai Agnès). I la resposta va en l’exposició de dues dirigents, no ho oblidem, de dues dirigents socialistes, d’esquerres. Així de bèstia, així de cruel". Dels davantals més incontestables dels darrers temps.
Potser és tan senzill com que sovint, quan alguna cosa té a veure amb Catalunya, el biaix és similar a la deformació que fan aquells miralls del Tibidabo.