David Bagés és als 58 anys un dels actors més estimats del panorama català. És dels que té l'habilitat de destacar per petit que sigui el paper que interpreti. Va debutar en televisió a TVE-Catalunya, a un programa juvenil en desconnexió en català anomenat Plàstic amb Tinet Rubira, ara capo de Gestmusic. Com a actor, Bagés estarà sempre associat a un personatge, el grimpaire Amadeu Cabanilles de Nissaga de poder, el millor culebrot de la història de TV3. Era el gendre que arribava a la família Montsolís per quedar-s'ho tot. Després ha fet molts altres papers a La Riera, L'última nit del karaoke o L'un per l'altre, una de les comptades incursions en comèdia. David Bagés acostuma a fer de dolent, marcat pel físic i per Nissaga, Eloi Vila l'ha entrevistat Al cotxe i ha aconseguit emocionar-lo amb la seva mítica pregunta lacrimògena: Els pares són vius encara?
David Bagés amb 58 anys es pot deduir que com a mínim el pare ja no és viu. I tant, arriba el moment emotiu: "El pare va morir relativament jove i amb moltes ganes de viure, amb 72 anys. La mare és viva amb 88 anys, molt maca. La mort del pare va ser un moment familiar molt fort, no ens ho esperàvem, va ser pàncrees, va morir pràcticament al passadís de l'hospital. Jo estava fent un programa a TV3 d'El Terrat per l'estiu, Pagats per riure, i em van dir ves cap a Reus que el teu pare està malament. Li vaig poder dir adeu però ell ja no em va poder veure. Va ser un moment molt fotut, molt xungo. Ell era un tòtem, l'optimisme, l'humor, ho feia tot, tothom a Reus el coneixia, era molt catxondo. Ens va deixar massa d'hora". Una llàgrima sembla brollar als ulls de l'actor quan recorda com no va poder acomiadar-se en condicions del seu pare, el senyor Bagés.
La resta de la conversa va ser més amable: "Jo tenia actitud punk però sempre sabent parar de sobte. No m'agradava que es fes de dia, tenia la consciència de parar, d'aturar-me. He estat a vegades a prop de precipicis. La droga. Altres van caure-hi a mi m'ha ajudat la feina i la família, l'amor i voler disfrutar. El teatre em salva, m'acompanya tota la meva vida. Tenia una doble vida, la punk i de festa i provocació i el teatre. Vaig començar a fer teatre de petit perquè la meva mare feia teatre, amateur, fins a semiprofessional. Jo vaig començar-ho com un joc. Quan vaig tenir pressió vaig saber que era una professió i s'havia de pencar molt. Vaig marxar de Reus a l'Institut del Teatre. Jo soc molt de poble". El moment Nissaga va passar massa de biaix: "És molt important a la meva vida laboral. A Catalunya faig personatges que no són dolents, feia de mosso d'esquadra a L'última nit del karaoke, i la gent em deia sempre fas de dolent. Com que els faig jo es pensen que son dolents per culpa de l'Amadeu Cabanilles de Nissaga de poder. Però per sort tinc el teatre i tinc Espanya on vaig fent sèries. Puc no fer de dolent. Faig d'actor de fons perquè saben que si m'agafen algo els donaré". Un gran actor.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!