És un dels periodistes esportius de tele amb més trajectòria, professionalitat, passió i més respectats per la professió i pel públic. Una d'aquelles cares que hi són sempre a les rodes de premsa, als aeroports quan arriben o marxen els jugadors, a les cabines de premsa dels estadis, a les zones mixtes o, en definitiva, allà on és la notícia (i les exclusives, que n'ha tret, i moltes). David Bernabeu és un d'aquells periodistes com no en queden gaire, de raça, apassionat per la seva feina, pels esports i pel Barça. Sense temor a conseqüències ni amic d'anar amb mitges tintes, acostuma a fer les preguntes que toquen, sovint, en clau Barça-Madrid, una rivalitat que els espectadors de la seva cadena han agraït durant els darrers anys. Però després de molt de temps sent un dels periodistes i reporters més reconeguts de Deportes Cuatro, el bo d'en David deixa la cadena.
Es fa difícil imaginar-se qualsevol informació referida al Barça sense veure la seva mà agafant el micròfon de Cuatro, però a la cadena de Mediaset corren temps de canvis, tot i que en David mai va poder pensar que l'afectarien a ell: “Llegué a creer que era algo indestructible y que no habría final posible, pero nada es eterno”, reconeixia emocionat el reporter, que va començar una llarga etapa de la seva vida professional i personal ara fa 15 anys a Saint Andrews amb el Barça de Frank Rijkaard. Però ara, "termina mi etapa en 'Deportes Cuatro'. Ha sido el programa de mi vida. Un viaje alucinante, apoteósico e irrepetible. Durante tres lustros, he disfrutado como un poseso haciendo televisión en la calle, he aprendido de los/las mejores y he conocido a gente fuera de serie. Hoy digo, sin temor a equivocarme, que son mis amigos y les quiero como si no hubiera un mañana. Hemos sido felices":
El periodista les ha viscut de tots colors cobrint la informació blaugrana pel canal estatal. Èxits del Barça de Guardiola o de Luis Enrique, però també vaques magres amb la gestió de segons quins presidents i anys de penúries. Han estat quinze anys, però, plens de satisfaccions per fer la feina que més li agrada, en el seu cas, més que una feina, la passió per comunicar i explicar les coses que passen. Però ha arribat l'hora dels adéus, inesperats això sí: "Nada va a a borrar lo que hemos vivido, algo que me llevaré a la tumba para los restos. Ha sido una experiencia premium única. A partir de ahora, a seguir. Seguro que se abrirán ventanas pero antes cierro ésta con la sensación del deber cumplido y de no haberle fallado a la que siempre consideraré MI GENTE. ¡Hasta siempre 'Deportes Cuatro'. Fue un honor".
Moltes informacions, molts partits, molts campionats, moltes finals, molts entrenaments i molt gratar sota les pedres per aconseguir les millors declaracions. Un professional íntegre, mosca collonera amb el poder, com ha de ser, respectat pels seus companys de professió, que en saber de la notícia han respost donant-li el seu escalf públic. Li han plogut els elogis més que merescuts:
Servidor també l'ha conegut i tractat. Respectuós, sempre predisposat a donar un cop de mà, tracte impecable. Segur que allà on vagi li anirà de meravella, s'ho mereix. Perquè seria un luxe que el periodisme esportiu prescindís del David Bernabeu. Des d'aquí, tots els ànims del món, i el nostre reconeixement cap a ell en forma de vídeo. Perquè aquí i ara volem recordar la millor roda de premsa de la història, la de Pep Guardiola a l'estadi homònim del David, un Bernabéu que acollia les semifinals de la Champions entre el Reial Madrid i el Barça, i on, en la prèvia, Mourinho va fer de Mourinho, queixant-se de suposades ajudes arbitrals al Barça de Guardiola. La resposta del Pep, ja saben, la de "en esta sala, él es el puto jefe, el puto amo...", ja ha passat a la història... I qui va ser l'autor de la pregunta que ho va originar tot?... Bingo! El gran David Bernabeu:
Guardiola s'equivocava. En esta sala, les sales de premsa dels clubs, el puto jefe, el puto amo, no era Mourinho, era en David amb les seves preguntes. Cuatro no sap el que es perd. Una abraçada i segur que el veurem aviat en un altre mitjà.