Hillary Clinton acaba de passar uns quants dies a Espanya. L'exsecretària d'estat dels EUA, dona del polèmic expresident Bill i candidata derrotada per Donald Trump, es deixa caure sovint per la Península. És una destinació predilecta, i s'ho passa pipa amb el costumisme local. Guiri cinc estrelles, vaja. La nova visita de la nord-americana tenia un pretext laboral, el d'oferir una conferència a Madrid, però el que realment va justificar el viatge va ser la gresca flamenca i esnob que li havia organitzat Eugenia Martínez de Irujo al Palacio de Dueñas de la capital andalusa. Una de tantes propietats de la Casa d'Alba, a la que la filla de la difunta Cayetana va convidar expressament quan es van conèixer el 2023. L'Eugenia ho va donar tot. Però tot, tot.
La nòmina de celebritats pàtries que van assistir a la festa inclou personatges ben diversos. Un àlbum de cromos amb Rosa Tous, Juanma Moreno o Lorenzo Caprile; amb tota una infanta Elena conjuntant la seva indumentària de manera estranya, o els seus inseparables Los del Río, que "animaven" el personal amb les seves cançons, com van fer a Abu Dhabi. Hi havia molta música: bailaors i bailaores, guitarristes flamencs, Pablo López, Vanesa Martín, David Bisbal... Farruquito i José Mercé van posar el toc kitsch i llepa monàrquic, improvisant lletres que deien "me gusta el melocotón, me gusta el melocotón, y de los reyes de España me gustan los de Borbón”, mentre señorons i señorones assentien amb mirada de superexperts i suficiència cridaven olés, eas, i tota mena d'interjeccions de la pell de toro. Era un quadre, sap greu dir-ho, però era així.
Tampoc van ser menys esgarrifoses les escenes que tenien a David Bisbal com protagonista. La seva arribada al palau és digna d'anàlisi. Una reportera, entregadíssima per intentar caure bé a tots els convidats, va patinar: "David, ¿con ganas de fiesta y de conocer a Hillary?" El triunfito, a la defensiva: "Bueno, fiesta. Esto es una reunión entre amigos". Qualsevol persona hauria detectat que aquest no seria el camí per fer-se amiga del d'Almeria. Tothom menys ella. Dobla l'aposta: "¡No te pierdes una!" Pífia. Arrufa el nas i replica: "¿Que no me pierdo una? Hombre..." La cara de mosqueig és indissimulable, com es veu a la revista '¡Hola!'. Li acaben de dir fiestero i no li ha agradat. Però no és el lloc ni el moment per armar un escàndol. Intenta reconduir la situació, però el remei és encara més surrealista: "Es que estamos aquí para representar nuestra bandera, ¿vale?" Clar que sí, màquina.
La cosa no va millorar després. Bisbal tenia un encàrrec, cantar amb Vanesa Martín i Pablo López al piano. 'Ave María'? 'Bulería'? No. Una de Rocío Jurado. Vaaaja. Bisbal, antic membre de l'orquestra Maravilla abans d'esclatar a l'Acadèmia d'OT, es veu que ja no recorda els clàssics de tota la vida. Com el 'Se nos rompió el amor' de 'la más Grande'. Es va posar la lletra al mòbil, la imatge era penosa. I fins i tot així es perdia. Semblava una funció de final de curs per a la tieta Hillary o un remake de 'Bienvenido Mr. Marshall'. 'Spain is different'. O no.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!