"¡Con Rivera no! ¡Con Rivera no!". Com oblidar el crit dels votants i simpatitzants del PSOE el passat 28-A a la seu de Ferraz. Un lema repetit fins l'extenuació i que tallava el discurs victoriós de Pedro Sánchez, celebrant la victòria socialista a les eleccions generals. Mesos després d'aquell clam que va donar la volta al món, ni el PSOE governa, ni han estat capaços de formar govern, i sobretot: els socialistes estan cada vegada més a prop de Cs. Però el desgavell també afecta al partit taronja, i no només pel seu acostament interessat a 'la banda' de Sánchez, sinó perquè han recuperat com a socis a un partit engolit per Ciudadanos: L'inefable formació de Rosa Díez (i de la que va sortir 'per potes' Toni Cantó): UPyD. Un dels millors gags de la temporada político-còmica, només superat pel que ha fet David Broncano i els seus col·laboradors del programa radiofònic 'La Vida moderna' de la SER.
Broncano, juntament amb els humoristes Quequé i Ignatius Farray, abandonaven l'estudi de la ràdio micròfon en mà i prenien rumb cap a la seu del partit espanyolista radical, molt pròxima a les instal·lacions del Grupo Prisa. Un bon grup de seguidors i oients del programa els acompanyaven a la processó, escortant-los fins la façana del edifici. Prèviament s'havien 'armat' amb una escala de grans dimensions, amb la intenció d'enfilar-se a les finestres de les oficines. Un cop allà, van dur a terme l'assalt de la seu, amb un noi jove penjant una bandera de 'Moderdonia', la república independent creada pel programa de ràdio, mentre cridaven el lema abans esmentat: "'¡Con Rivera no! ¡Con Rivera no!". El crit provocava les rialles del personal, com no podia ser d'una altra manera.
Ara només queda comprovar si la re-fusió Cs-UPyD acaba provocant encara més atacs de riure durant la campanya electoral i la cita amb les urnes. Sense voler ser agosarat, apostaríem a què així serà. Només s'ha de repassar els líders de totes dues formacions.