David Broncano és un dels presentadors més populars de la televisió actual. 'La Resistencia' i les seves entrevistes són un format de culte. Van passant les temporades i es manté com a l'opció predilecta del públic més jove i també del menys 'mainstream', malgrat que amb el pas del temps el programa, com tot a la vida, es ressent. En tot cas és un triomf indiscutible del gallec amb infància a Jaén, de Movistar+ i de la productora El Terrat - Mediapro. Bé, en aquest últim apartat hi ha novetats, perquè Broncano s'ha muntat una productora paral·lela per treure rendiment a l'èxit, deixant Andreu Buenafuente només amb la gestió de la part tècnica del xou, com hem llegit a Bluper.
El comunicador sembla separar-se una mica de Catalunya, malgrat que no del tot. No, perquè com va informar en exclusiva EN Blau, el vam veure pels carrers del barri de Gràcia de Barcelona fa algunes setmanes gaudint d'una escapada romàntica amb la seva nova parella, l'actriu de Salamanca Silvia Alonso. La dona és la tercera relació més o menys coneguda d'en David, després d'Adriana Ugarte o la tennista Paula Badosa, també catalana. Entre les quatre barres i Broncano hi ha alguna cosa especial.
Una mostra més d'aquesta sintonia és la revelació que ha fet durant un dels capítols de 'La Resistencia', deixant tothom al·lucinant i divertit. Resulta que Broncano, quan era un nen que creixia a Jaén, mirava TV3. Evidentment, en català. I és clar: el seu cervell es va acostumar a aquesta llengua menystinguda i maltractada per bona part de l'Estat espanyol... o millor dit, espanyolista. La criatura tenia tele per satèl·lit a casa seva i podia sintonitzar amb la pública catalana. Què en mirava, doncs, en David? Els telenotícies? Partits de futbol? El temps? No, ni molt menys. El seu programa favorit era 'Bola de Drac'. Uns dibuixos animats mítics que van arribar a la FORTA abans que a la resta d'Espanya: catalans, bascos i gallec la van descobrir en la seva llengua el 1990.
Les aventures de Son Goku i companyia enganxaven immediatament amb la canalla. I pel que es veu, tant se valia si era en japonès original o en català. Sí, sí, andalusos mirant sèries en català sense patir esquinços al cervell, una cosa insòlita. La cançó d'obertura és un èxit intemporal, i Broncano se la sap en català: "Llum, foc, destrucció". Ho va demostrar dalt de l'escenari, creant un silenci d'estupefacció entre els seus companys de programa i el públic del teatre. "El món pot ser una ruïna", seguia. "Yo cantaba eso en mi pueblo, en Jaén, y pensaban que estaba endemoniado, claro. Se volvían locos los profesores, 'qué dice el niño éste'". Ell, però, no sabia que allò era català: "Pensaba que sabía japonés de puta madre".
Han passat tres dècades però res ha canviat: els andalusos que parlen català, que n'hi ha afortunadament, segueixen sent marcians. Com en Broncano, igual igual.