Les boles, fakes i mentides s'escampen per la xarxa a la velocitat del llamp. Milers de missatges van i venen descontrolats per les diferents plataformes, sense que (gairebé) ningú pugui comprovar la seva versemblança. Un fet que, sumat a la situació política i la crispació dels internautes, converteix el món virtual gairebé en un escenari de guerra. La confusió mana, i una bona mostra és la polèmica sorgida arran d'una carta adreçada a l'actor Juan Diego Botto, de coneguda ideologia d'esquerres, al voltant de la "descoberta" de molts espanyols de que la Guàrdia Civil pot manipular, intoxicar i agredir en nom de la pàtria. La "grande y libre", és clar.
Juan Diego Botto @juandiegobotto
L'escrit ha anat saltant per plataformes com Facebook o Whatsapp, i anava signada per David Fernández. Tothom l'atribuïa equivocadament a l'exdiputat de la CUP, periodista i activista. Allà es deien coses com aquestes: "Llegáis tarde @JuanDiegoBotto. Los españoles no fachas llegáis tarde. ¿En qué cojones pensabais?". Presos polítics, exiliats, CDRs, llibertat d'expressió, violència policial, franquisme, guerra judicial... "Nos habéis abandonado y utilizado hace muchísimo. AHORA NO ME BUSQUÉIS". En David ha desmentit ser l'autor del text amb un missatge contundent, en aquest cas 100% estil Fernández: "No sóc jo. Si algun dia li escric, mai oblidaré que m'adreço al fill d'un assassinat-desaparegut per la dictadura militar argentina". La realitat, però, és que l'escrit és un fil de Twitter i que pertany a un altre David Fernández, de l'ANC i el Cercle Català de Negocis.
David Fernández | Mireia Comas
LA CARTA:
@juandiegobotto
Que la carta deia moltes veritats no es pot discutir. Que llegint-la era evident que no era del periodista, també. El més important: la reflexió final. No és pas menor.