Fa uns anys, David Meca va fer-se famós pels seus reptes impossibles vestit només amb un banyador. Com més llarga fos la distància a mar obert, més el motivava a ell. Com més taurons es trobés pel camí, més ganes tenia de creuar nedant la zona. L'estret del Canal de la Mànega, l'estret de Gibraltar, anar de Gran Canària a Tenerife, la badia de San Francisco... reptes inhumans que el van fer mereixedor de ser una de les cares més conegudes de l'esport patri.

Després vindria un període on te'l trobaves fins a la sopa. Una participació massiva en diferents programes de tele, com quan va concursar a La granja de los famosos o quan va aparèixer vestit amb esmòquing demostrant l'art que tenia movent-se fora l'aigua a Mira quien baila.

Amb el temps també va demostrar que es movia bé entre esferes polítiques. Com quan va anar l'any passat a la Convenció Nacional del PP a Sevilla a donar una xerrada motivacional als feligresos de dretes que van anar a l'acte. 'Nadar hacia la orilla del éxito' va ser el títol d'una ponència que va fer al costat de Pablo Casado, Andrea Levy o Javier Maroto. No sembla que els líders populars fessin molt de cas a la xerrada, tenint en compte els resultats aconseguits en les passades generals.

Ara, a tres dies per unes noves eleccions, Meca ha tornat a ser protagonista. Aquesta vegada pel que ha escrit a les xarxes després d'un incident que ha tingut la seva mare. Explica el nedador que un manter, al centre de Madrid, va empènyer la seva mare al terra. La dona va ser traslladada a un hospital amb una possible fractura de maluc. I ell ha esclatat. Però els termes en que ha detallat l'accident no han acabat de convèncer la xarxa: “Lo siento pero es VERGONZOSO lo que está sucediendo en Madrid con los manteros. En la Puerta del Sol acaban de tirar al suelo a mi madre golpeándola con una manta llena de bolsos y se la llevan al hospital por posible fractura de cadera. El mantero ni le ha pedido perdón. VERGONZOSO!”. 

Fins aquí, sentiment més o menys d'empatia de la xarxa cap a ell i especialment cap a la seva mare. Els pals li han caigut pel que ha dit després, donant més detalls de l'agressor, i començant de la pitjor manera la frase: "No soy racista..., pero...". A primer de tolerància ja s'ensenya que si no vols que et titllin de racista i xenòfob, no comencis dient alguna cosa semblant. La resta del comentari diu: "No soy racista y creo que a la gente hay que darle oportunidades... pero por favor.. basta de mala educacion y basta de gente/culturas que no respetan a las mujeres. Mi madre en el suelo y el mantero riendo despues de haberle golpeado... VERGONZOSO!".

La rèplica a aquest tuit ha vingut en forma de comentaris donant-li suport, però que transpiraven un racisme que tomba, o bé deixant-li clar que aquesta no és la manera de lamentar el que li ha passat a la seva mare: