TV3 té una graella molt consolidada, cosa que suposa un encert i un problema. Tots els programes que es van estrenar al setembre els va costar tant fer-se un lloc que no van reeixir: Labanda Sonora, Dilluns començo, Lloguer a primera vista, L'última nit del karaoke o Fake night. En canvi, els programes veterans segueixen sent els més vistos i tot indica que renovaran una temporada més: APM i Polònia. Però són tants anys en antena, entre 16 i 18 anys, que els que els fan no aguanten tant de temps i volen assumir nous reptes. Acaba de passar amb un altre actor del Polònia. I no un qualsevol. Segurament és el més estimat. Plega David Olivares.

Olivares no és qualsevol baixa. Forma part dels pocs que queden del primer programa l'any 2006. Segueix el mateix camí que Mireia Portas que va plegar a mitja temporada, el passat febrer. La pena és que Olivares marxa quan ja no s'emet el programa per vacances i no rep l'homenatge que tots voldrien. De moment. Toni Soler li dedica un comiat molt emotiu: "Polònia no serà el mateix sense un dels seus actors més complets, versàtils i bons companys. Gràcies i sort, David! I fes que en Molina ens visiti de tant en tant!!. Soler sap que entre les 3 ó 4 millors imitacions del programa hi ha el seu Tomàs Molina. Insuperat.

Tomàs Olivares Molina /TV3

Per què pleguen d'un programa líder, setmanal i que no requereix dedicació exclusiva? Tots diran el mateix, per no estancar-se. per evolucionar, per fer altres papers d'actor i que no els encasellin. Però els espectadors tenen la sensació que els actors de l'inici són molt millors que els que han vingut després. Tothom enyora Bruno Oro, Mireia Portas, Carlos Latre o ara David Olivares. Dels clàssics queden pocs: Agnès Busquets, Cesc Casanovas, Toni Albà, Xavi Serrano o Queco Novell. Que els conservin.

Toni Soler al Polònia / TV3

Els comiats són dolorosos. Però quins són els motius per deixar Polònia? Mireia Portas a RAC1:  “15 anys són molts. Cal donar pas a altres actors. Ha estat una etapa fantàstica. Una zona de confort de la qual és difícil deslligar-te, no em queden tants anys per buscar-me una altra cosa. M’ha costat molt, però sento que no puc donar més. És definitiu". És una feina que exigeix estar disponible per gravar de dilluns a dijous quan el personatge ho requereixi i Portas vol poder marxar a fer gires teatrals.

Un altre motiu és no fer de tap a futurs actors. Els imitadors de sempre impedeixen que n'entrin de nous. Un altre és fugir de la zona de confort, quan un domina el seu personatge imitar-lo és tan fàcil que ja no suposa un repte i els actors són culs inquiets per definició.

Anna Lizaran deia que una obra de teatre a partir de les 50 representacions ja perdia qualitat perquè els actors feien el text d'esma, de memòria, amb el pilot automàtic. Un mateix actor fent el mateix personatge 16 anys és poc repte. Molta sort David Olivares. Tres vint-i-quatre.