El Barça-Madrid no podia començar millor pels interessos culers, golàs de Gundogan, primer amb el seu nou club, als set minuts de començar el partit a Montjuïc, que ara sí sembla la muntanya màgica. I a banda de l'alegria barcelonista sempre hi ha un revers: el ridícul madridista. Quan el partit encara es juga, la pena la fan els mitjans de comunicació madridistes, és a dir gairebé tots. Per començar el clàssic, un clàssic: la TV de pagament que el retransmet vexa els seus abonats culers i fa una locució totalment esbiaixada cap als interessos madridistes. Tant se val que el Barça comenci guanyant. DAZN és igual que Movistar: anticuler.
Marca Gundogan i DAZN és un funeral, EFE
El que ha succeït als primers 45 minuts ha estat bàsicament que tota la anàlisi del joc és a partir del que fa el Reial Madrid. De la seva estrella Jude Bellingham i el Barça sembla que no existeix i no té cap mèrit. Quan Xavi ha tocat Vinicus els de DAZN ho han analitzat recriminant a Xavi el gest esportiu i gairebé demanant-ne l'expulsió. A favor de l'arbitratge permissiu amb el Madrid. Bàsicament, és retransmetre un Barça-Madrid en clau madridista. Una vergonya, un absurd per als abonats culers i una manca de professionalitat evident.
El segon ridícul és que el diari Marca, envejós del patrocini i la presència dels Stones al camp han inventat una suposada rivalitat amb l'inventat madridisme dels Beatles. La raó? la cançó Hey Jude és de la banda britànica, com el seu jugador estrella que es diu Jude. Lamentable i rabiós.El partit no havia acabat quan han fet tots aquest ridícul.
Al final del partit derrota culer i DAZN ha seguit igual, negant el penal robat al Barça.