Humil, treballador i "de buena onda", com diuen a l'Argentina. Dibu Martínez, el guant d'or del Mundial de Qatar 2022, és molt més que un arquer de futbol. Ahir va guanyar la seva primera Copa del Món amb una actuació memorable en el tram final de la pròrroga i a la tanda de penals, sí, però el que fa més especial al Dibu no és la seva professionalitat al camp, tampoc les seves crispetes aturant tirs impossibles, sinó com és fora del camp. És difícil ser més humil que ell, del qual recordem els seus orígens.
Porter actualment a l'Aston Villa d'Anglaterra, va tenir el seu passat al Getafe (va jugar cedit) i a l'Arsenal de Londres. Amb l'equip gunner anava a entrenar cada matí amb autobús públic, lloc en el qual va conèixer la seva xicota l'any 2013. Allà, passant el tiquet del bus i menjant l'entrepà de chopped de primera hora del matí, el Dibu i Mandinha van començar a entaular conversa i tenir una relació especial. Ràpidament, la cosa va anar a més fins que es van casar el 2017 i van tenir dos fills que no són cap altra cosa que dos bombonets molt bufons. Santi i Ava són dos belleses que van a l'escola amb els cotxassos de papa Dibu. I és que l'arquer albiceleste ha canviat el bus de 2013 per un Ferrari i un Corvette el 2022. La seva vida ha donat un gir i més que el donarà ara que ha estat una de les estrelles del Mundial. L'important és que continua sent humil actitudinalment parlant i això diu molt d'ell. Gran, 'El Dibu'.
De família treballadora
Dibu és tan humil que ha hagut de pencar com el que més per arribar al cim mundial. No té cap endoll ni res semblant: els seus mèrits són fruit del seu treball. I el més important: els seus pares van confiar en ell. El 'Dibu' ve d'una família humil i treballadora. El seu pare carregava diàriament mercaderies al port, mentre que la seva mare netejava cases. Beto, el seu pare, està molt orgullós d'ell. Deia això en una entrevista prèvia al Mundial: "Érem humils, però molt feliços. Per això no ens fa vergonya dir d'on venim. Més enllà de les complicacions, als nois mai no els va faltar un plat de menjar a la taula. Els vam donar tot el que vam poder". Bravo.
Llàgrimes i pentinat únics
Ningú no sent els colors com Dibu. Ahir, en una entrevista als mitjans a peu de camp després de proclamar-se campió, el porter sud-americà s'ensorrava. Plorava a llàgrima viva: el seu somni s'havia complert, per fi. "Som campions carajo", deia eufòric i amb la veu entretallada. Produïa tendresa, i més si miraves el seu cabell. Porta la bandera de l'Argentina pintada al cabolo. Amor pel seu país. Passió per l'Argentina.
Sensació a l'Argentina
Nombrosos diaris són els que complimenten Messi i el titllen com el millor de tots els temps després del Mundial conquerit ahir. Però el veritable heroi va ser Martínez. La seva parada al minut 124 després d'un xut a boca de canó d'un jugador francès va evitar un KO que hagués estat tremendament dolorós per als seguidors argentins. A Argentina Dibu és Superman... de Dibu-ixos animats el que va fer.