Els ecos del 28A seguiran provocant efectes a les urnes del 26M. Els diputats i senadors independentistes electes han hagut de recollir l'acta entre unes mesures que a alguns els han recordat països en vies de desenvolupament democràtic: emmanillats fins al Congrés, sense poder atendre els periodistes, els faltava anar amb un sac de tela al cap, com hostatges segrestats. La cordialitat de ses senyories envoltats de grans mesures de seguretat era aparent i digna, però la mesura ha indignat periodistes:
EFE i ACN
Custodiats per policies de paisà, vigilats, els presos han intentat aparentar distensió però la prohibició d'anar a reunions de Grup Parlamentari o de respondre a periodistes ha indignat alguns analistes i ultradretans. Els primers perquè troben indigne que es prohibeixi un càrrec electe respondre i a un periodista preguntar. Els segons perquè voldrien il·legalitzar ser independentista i empresonar qui vagi a les llistes:
A la llista de tuits, tots són de dones: Pilar Rahola, Bea Talegón o Agnès Marquès. I a la ultradreta igual: Rosa Díez o Cristina Seguí. Que un jutge prohibeixi parlar amb la premsa una persona innocent que no ha estat condemnada és pitjor que ser turc de la Turquia d'Erdogan. És la Turquia de Marchena.