Què tenen en comú Waterloo, les prostitutes, les herriko tabernas i la lluna? Sembla un acudit. Però no ho és. O després del que s'ha vist avui al Congrés, potser sí. El discurs de Dolors Montserrat ha provocat vergonya aliena als diputats presents a l'hemicicle, fins i tot, als seus companys de partit que l'únic que volien era amagar-se sota l'escó. A partir d'aquest 17 d'octubre del 2018, a les escoles s'ensenyarà el discurs de la portaveu del PP quan expliquin com es construeixen les frases: sujeto + verbo + predicado... Només que Montserrat s'ha passat pel forro l'ordre dels factors.

Unes paraules que -qui ho diria- han deixat en frase de principiant allò de Rajoy de "es el vecino el que elige al alcalde y es el alcalde el que quiere que sean los vecinos el alcalde".

El discurs de la portaveu dels populars és un híbrid entre el seu anterior president i les intervencions que feia Antonio Ozores al programa Un, dos, tres. Un sensesentit inconnex, un calaix de sastre on va posant-hi frase rere frase sense tenir en compte les mínimes lleis de la semiòtica:

Montserrat li ha plantejat una pregunta a la vicepresidenta del govern, Carmen Calvo. La protagonista del dia volia saber si Calvo "està orgullosa de la coordinació del Govern" que, al seu parer, s'assembla a la "cabina dels germans Marx". Però el que ha esdevingut un caos ha estat la seva pregunta... I la xarxa no ha tingut pietat amb ella amb alguns memes sagnants sobre el seu galimaties:

...La nova temporada d'El club de la comedia ja és aquí. Amb un fitxatge estel·lar.