És tradició, però sempre emociona. L'anunci de la Loteria de Nadal ha arribat per remoure, com cada any, la il·lusió col·lectiva per unes dates irremeiablement assenyalades. Sigui amb les ganes de gaudir dels incomptables tiberis en família, obrir regals o, simplement, passar temps amb els pròxims, el final de l'any sempre acaba per evocar el misticisme.

A la nit de Nadal i el dia consecutiu les precedeix sempre un altre esdeveniment estatal que costa passar per alt. El sorteig extraordinari del 22 de desembre és l'oportunitat perfecta per embutxacar-se una quantitat generosa de diners si, per gràcia de la sort, has comprat un dels bitllets afortunats. En qualsevol cas, aquest anunci abans citat també ha guanyat un pes que apel·la als sentiments de l'audiència. Amb històries de vida narrades des de la ficció, però carregades de significat.

Aquest any, el relat torna a remetre la companyia dels nostres éssers estimats. A la sort de poder tenir-los a prop en l'època que més ressalta les absències. L'espot d'aquest 2023 vindria a ser la crònica dels joves ansiosos. La del treballador ocupadíssim que procura conciliar l'àmbit laboral, la vida personal i l'amor familiar en la mesura possible. La protagonista, interpretada per l'actriu Andrea Thurman, intenta trobar temps per a tot sense massa èxit. Per si no n'hi hagués prou, el seu pare la truca de forma constant per recordar-li que passi per una administració. Perquè no oblidi comprar el dècim que podria fer-los milionaris. Ella, a causa de l'estrès rutinari, s'oblida i discuteixen. Un punt complicat en què la noia acaba implorant als quatre vents un sonor "tant de bo desaparegués tothom!".

Dit i fet, en una referència clara a això de compte amb allò que desitges. Sola davant d'un món buit, la noia gaudeix dels avantatges dels carrers buits i fins i tot aconsegueixo el bitllet en qüestió. Tanmateix, al·ludint a la sort de tenir-nos, lema de la campanya d'enguany, acaba necessitant veure de nou les persones que estima. Després desperta, es troba amb el seu progenitor i tot acaba en la màxima expressió de l'afecte. L'encarregat d'encarnar la figura paterna és el barceloní Carlos Olalla.

Un particular papa que ha format part del repartiment de cèlebres films com [Rec]² o Tres metros sobre el cielo coneix bé la realitat de l'anunci que aquí ens concerneix. Lluny dels luxes a què se sol associar els actors, ell també va viure un drama personal fa no tant. Ho explicava el 2015 a La Ventana, en la SER. Tot va començar per la seva decisió d'abandonar els escenaris fins que el Govern espanyol no baixés l'IVA cultural. No actuar al teatre li va implicar no arribar a final de mes. Tan crítica era la situació que es va veure forçat a demanar diners pel carrer. Juntament amb la seva mare, l'escriptora Cristina Maristany, recitaven poesia al metro per guanyar calés i poder subsistir.

L'exemple clar que els famosos no tenen per què ser aliens a les calamitats. Ens alegrem que hagi pogut tornar a treballar.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!