La bestiesa d'Edu Aguirre sobre el Barça que fins i tot ha ofès els madridistes

Josep Pedrerol no té un pèl de tonto. Sap que per molt que busqui l'equilibri, la seva audiència prové essencialment d'espectadors madridistes. Només cal veure qualsevol de les enquestes que fan a El Chiringuito que sempre obtenen un percentatge elevadíssim a favor de qualsevol qüestió a favor del Madrid i en contra del Barça. Tot i que a cada programa intenta equilibrar la balança amb la presència d'un Jota Jordi, un Cristóbal Soria, un 'Lobo' Carrasco o un Quim Domènech, la diferència entre la bancada merengue i la culer és més que evident. La gran majoria de col·laboradors són més merengons que Santiago Bernabéu. Alguns, encara tenen un mínim de criteri, vergonya, prudència o equanimitat a l'hora de dir les seves opinions, com Javier Balboa o Guti, que quan han hagut d'elogiar culers com Xavi, Iniesta o Messi, ho han fet sense problemes. D'altres, són directament un mem amb potes. Esperpèntics Tomás Roncero, Juanma Rodríguez o José Luis Sánchez.

I capítol apart mereix Edu Aguirre. La seva amistat amb Cristiano Ronaldo l'ha fet embogir públicament en més d'una ocasió. Ja sabem com sulfurava al portuguès que el comparessin sempre amb Messi quan ell era al Madrid i l'argentí al Barça, i que sempre sortís perdent en la comparació. Es negava a reconèixer que tot i el seu talent i números, mai menjarà a la mateixa taula que el mític 10 del Barça. I, evidentment, Aguirre sempre estava allà al seu costat per donar-li la raó i negar-se a l'evidència. La seva amistat íntima amb CR7 ha fet que sovint li sentim dir veritables bajanades. Quan el seu amic jugava al Bernabéu, encara s'entén que li fes la pilota constantment. Però ara que juga lluny de Madrid, no s'entén el ridícul grotesc que el col·laborador d'El Chiringuito s'entesta en continuar fent.

Aguirre, de tant en tant, seu a la cadira de presentador en substitució del capo Pedrerol. Com ha passat aquest dijous. On ha fet el ridícul per partida doble. Primer, fa dies que estan buscant El jugador perfecto, una combinació de les virtuts de diferents jugadors. I és penós que el madridisme i cristianoronaldisme malaltís d'Aguirre faci que no sigui capaç de posar Messi enlloc. Segons ell, el millor jugador del planeta seria una combinació del peu dret de Cristiano Ronaldo, la potència de Ronaldo Nazario, la velocitat d'Mbappé, el talent de Neymar, la intel·ligència de Toni Kross i el peu esquerre de... James.... Hahahahahahaha. Poden riure si volen. No es pot ser més ridícul. Quatre madridistes, un que ho serà i sobretot, l'esperpent de considerar que el colombià té millor peu esquerre que Messi.

Però és que el ridícul no acaba aquí. Perquè just després ha deixat anar una bestiesa com feia temps que no es recordava en aquest programa. Una barbaritat. Una estupidesa, directament. Perquè per molt madridista que sigui, dir que "Messi es un 7 en todo, pero no es un 10 en nada" es directament perquè no pugui comentar res més sobre futbol. Entenent que el que volen és la polèmica, hi ha uns mínims. No tot s'hi val. Desbarrant de mala manera no només ha indignat els culers, que ja fa temps que el prenen com al pito del sereno, sinó, curiosament, i aquesta és la novetat, a molts madridistes acèrrims confessos, que li han recriminat que deixi de fer el ridícul sense que li caigui la cara de vergonya:

Per Aguirre, Messi no és un 10 en res. En canvi, hi ha unanimitat entre espectadors culers i merengues: ell és un 10 en fer el ridícul amb declaracions com aquestes.