Per a algú com servidor, i molts més oients, que ens encanten les converses pausades amb gent de la cultura i la comunicació, i que alhora, ens torna boig la música, les cançons, és una delícia escoltar el programa Llapis de memòria de SER Catalunya, abans presentat pel difunt i recordat Òscar Moré, i ara per Jordi Manau. I el darrer programa ha comptat amb un tipus que cau bé, que ha tocat molts papers de l'auca i que reconeix que "teniu un programa que jo he pensat moltes vegades que m'agradaria presentar-lo a mi", diu sincerament, no perquè li vulgui treure el lloc a Manau, sinó perquè la proposta de barrejar entrevista amb cançons que han marcat la vida del convidat és francament atractiva. Parlem del gran Edu Soto.

Actor, humorista, showman, imitador, cantant, tot el que fa, ho fa bé. Ja sigui posar-se en la pell d'altres cantants a Tu cara me suena, ja sigui pujant a l'escenari del Teatre Borràs de Barcelona amb Más vale solo que ciento volando reloaded, ja sigui posant-se en la pell d'un dels personatges més estimats de la història de la televisió dels darrers anys, el 'Neng de Castefa': "Quan vaig acabar els estudis a aquesta escola privada, un company i jo vam dir de fer alguna cosa, i amb tres persones més vam muntar un grup de teatre i vam estrenar a Vilanova i la Geltrú, llavors l'espectacle va agradar i al següent bolo hi va anar tota la cúpula de El Terrat perquè estaven buscant gent, en aquesta visita va sortir la proposta d'anar a fer el càsting d''Una altra cosa'. No vaig acabar fins als collons del Nen de Castefa. Era una mica desagradable perquè no podies viure, perquè la gent pensa que ets el seu col·lega". Ell, però, no és de Castelldefels, sinó de Rocafonda, el barri de Mataró que comparteix amb Lamine Yamal. De jove, però, "No tenia ni idea de que algun dia acabaria fent el que faig. El somni de pujar als escenaris no em ve fins que tinc 22 anys".

Sonen cançons de Jovanotti, de Camilo Sesto, de Mártires del Compás... i sona Billie Jean, tema majúscul de Michael Jackson, que li evoca a Soto un dels moments més especials de la seva vida, un record que li remet directament a un "subidonaco", enmig d'una discoteca de Mataró plena de gom a gom. Ell mateix ho explica amb un somriure orgullós a la cara:

De la seva experiència treballant amb l'Andreu Buenafuente i companyia, guarda molt bon record, en una època on va coincidir amb altres genis de l'humor com el Corbacho o el seu 'germà', amic íntim, David Fernández. Recorda com un dia l'Andreu els va dir que no riguessin tant durant el programa, que es desvirtuava si es pixaven de riure mentre feien humor, i fins i tot va posar un llum al plató que anava comptabilitzant els moments de riure màxim. Per evitar-ho, el David Fernández va agafar tots els actors i els va dir que procuressin tallar-se una mica. Però què va fer Fernández amb el seu bon amic Edu Soto?: un dia, just abans d'entrar a programa, l'agafa i li diu: "'Edu, ahí dentro (referint-se al plató) acuérdate de 'pollas en vinagre'. I soc tan idiota que de sobte m'imagino un pot ple de polles en vinagre. El cabró ho ha dit per rebentar-me. Em començo a despullar de riure. El David comença a riure, tots comencem a riure, i quan acaba el programa, l'Andreu (Buenafuente), supercabrejat, ens diu 'Ei, tios, de veritat, no sé quin pal porteu. Us acabo de dir que no rieu i us dona l'atac de riure més gros de tots els programes".

Un Edu que a banda del vessant professional, és l'home més feliç del món amb la seva parella i els seus fills. Com ho està fent com a pare?: "em cauen molt bé els meus fills, no sé com ho estaré fent però els estimo molt. Mm'implico molt, els estic vivint i no me'ls estic perdent". I com va conèixer la seva dona?: "abans tenia una altra banda, i hi havia una violinista que podia anar menys, i a una actuació no podia anar i ens va recomanar una altra violinista, que em va caure molt bé i poc temps després vam tenir un fill".

Edu Soto, meravellós.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!