Hi ha persones que formen part de les nostres vides des de temps immemorials. Professionals que porten tota la vida davant de nosaltres, davant dels espectadors catalans de TV3. Periodistes de raça que s'han deixat la pell, que han viscut la seva feina en cos i ànima, de fet, que han aconseguit fer que la seva feina sigui la seva vida. Homes i dones que han format part de la història de Televisió de Catalunya gairebé des de la primera pedra. Per això, quan toca el moment de dir adeu, quan és temps de penjar les botes, se'ns fa un nus a la gola. Però el temps passa. I de vegades arriba el moment de jubilar-se. I això és el que ha anunciat al programa Tot es mou un dels presentadors més icònics de TV3: l'Eduard Boet.
A punt de fer 67 anys, el periodista ha estat tota la vida a la cadena, des que hi va aterrar el 1983 procedent de l'equip de Joaquim Maria Puyal a Ràdio Barcelona. Des del primer moment va demostrar ser un dels periodistes que més i millor explicava les notícies esportives, presentant programes mítics com A tot esport o Gol a gol. Posteriorment, va deixar les pilotes i les porteries per les rodes i les autopistes, sent l'encarregat de la informació del trànsit. Després, presentant el Telenotícies Cap de Setmana. Professor de periodisme, eminència a l'hora de parlar sobre com donar la informació, els seus alumnes a la universitat, com servidor de vostès, guarden d'ell un commovedor record. Com els seus companys de cadena. Una d'elles, la mateixa Helena Garcia Melero, que l'ha rebut emocionada al Tot es mou. Només trepitjar el plató, Boet diu "saps que el vam estrenar nosaltres? L'any 84 el 'A tot esport', el fèiem aquí. A l'edifici aquest només hi havia aquest plató".
"Com vius aquests moments, els últims dies, les últimes hores? Quantes emocions a flor de pell", li pregunta la Melero. I ell: "Moltes emocions, és molt més que deixar una feina. He estimat aquest ofici des que era nen". Li posen imatges del seu pas per la casa, i unes toquen especialment la fibra dels espectadors i de la pròpia Melero: "Nosaltres vam viure un dia que jo no oblidaré en la meva vida, l'11 de setembre del 2001, els atemptats a les Torres Bessones. Vam començar a les 8.30 del vespre i vam acabar a les 3 de la matinada. Aquell dia va ser molt bèstia. Jo aquell dia no el superaré". Boet afegeix: "Veies allò i no t'ho creies. Intento recordar com actuàvem en aquell moment. Com podíem empatitzar en la gent en aquell moment? Hem d'anar amb compte amb el que diem i estar segurs del què diem". Lliçons de periodisme. Lliçons de vida.
Boet ha revelat també com va ser el pas de fer esports al trànsit. "Estàvem aquí a TV3 i em truca un amic i em diu: 'Tu veus l'autopista? Veus si hi ha molts cotxes? és que me'n vaig a esquiar i sortiria per aquí o aniria per una altra banda'. Després vam veure unes càmeres a l'autopista i vam decidir que deixessin de ser de control i passessin a ser de servei". Melero destaca la "posada en escena, el to de veu" de l'Eduard. Trobarem a faltar la seva posada en escena, la seva presència, el seu to de veu, la seva bonhomia, la seva empatia, la seva sensibilitat i el seu talent a l'hora de dirigir-se als espectadors, parlant d'esport, del trànsit o del que fos. "Es fa difícil deixar-ho, perquè m'he sentit respectat i estimat. No penso deixar d'explicar coses, per exemple mostrant partits del poble on estic, al canal de YouTube". Tota la sort del món. El trobarem a faltar. Se'n va un dels grans de TV3.