Josep Pedrerol i el seu 'Chiringuito' estan vivint un estiu força mogut. Entre l'Eurocopa, la sortida de Messi (per la que el català hauria d'haver plegat de la feina, com va prometre fa mesos) i ara la de Cristiano, i el possible fitxatge de Mbappé pel Madrid, estan entretinguts. I excitats. És el programa de la televisió de l'estat que fa el seguiment més exhaustiu del culebrot del jugador francès del PSG, perseguint amb el seu micròfon els responsables de l'equip parisenc fins als lavabos de casa seva. Quina obsessió. Però res ja no ens sorprèn en aquest espai, on les vísceres i la testiculina cotitzen molt més alt que la seriositat, el rigor o la imparcialitat. Això no ven una escombra, home. Millor tenir a la flor i la nata de la merengada pàtria, així com als antibarcelonistes, anticatalanistes i antiindepes més durs del Far West cañí. Tomàs Roncero i companyia, ja saben.
Doncs bé, parlarem d'aquestes companyies: com la de José Damián González, un veterà de la guerrilla futbolera i que sua espanyolisme pels porus dels pèls de la seva prominent barba blanca. D'allà no el treus, ni parlar-ne. Per això ahir li van posar la rematada a gol 'a huevo', ja que entre els temes de debat arran del fitxatge de CR7 pel Manchester United va sortir la figura de Pep Guardiola a escena. El català, entrenador del rival ciutadà dels Red Devils, s'ha quedat sense ser el primer míster que ha treballat amb els dos monstres del futbol actual. Una desfeta, diuen. I com que recentment ha posat data de caducitat a la seva estada al City, al de Santpedor se l'ha relacionat amb una possible arribada a la banqueta de la selecció espanyola. Fins i tot Luis Enrique Martínez n'ha parlat al respecte. Heretgia, segons Damián, relacionat amb el grup Intereconomia.
Que sigui un dels millors entrenadors del món amb un palmarès envejable no serien prou mèrits per veure'l encarregar-se de 'La Roja', és clar. Perquè és un dimoni indepe, un desafecte al règim, un sospitós habitual. És el tractament que reben aquells que no s'emboliquen amb la rojigualda i que, com és el cas d'en Pep, és un home compromès amb els seus ideals, la seva gent i les injustícies. I s'ha fet un fart d'expressar-ho com ell sap fer-ho. Tampoc val que hagi estat internacional durant la seva època de jugador, ni que guanyés l'única medalla d'or del combinat nacional en uns Jocs Olímpics. No, perquè ho feia, diu, a contracor, sense esma. Atenció a les seves paraules, perquè són l'abecé de la intolerància i el menyspreu absolut. Ah, si, i amb tuf a trampeta:
"Es un buen entrenador, sí. Seleccionador de España, ¡no!. Por su trayectoria después de haber jugado 47 veces con la selecció española sin sentirla, lo que demostró con sus palabras y sus hechos después de dejar la selección española. No tuvo narices a decirlo cuando iba con esa camiseta. Ni él ni su ayudante este, cómo se llama, el del waterpolo... Un tal Estiarte. Han rajado contra España. Que sea seleccionador, que será muy noble: selección autonómica catalana. Eso sí". A les xarxes hi ha marro amb el "facherío":
Damián, el que dius "autonomia" és un país com a una cosa de pagès. I Guardiola, un entrenador amb el que només podries somiar. Torna a la caverna, t'espera la pindoleta per als nervis. Bona nit.