Han passat ja trenta anys des que Dionisio Rodríguez entrés a formar part de la història espanyola com un dels lladres més famosos. Un 28 de juliol del 89 robava un furgó blindat amb 140 milions de pessetes (tot i que sempre es parla del doble, 300 milions) i fugia a Brasil on es va fotre la gran vida. Assegura que es va fondre 40 'quilos' en 2 mesos de festa esbojarrada i excessos a dojo, un dels detalls més sucosos d'una història tan pintoresca com milions de vegades explicada durant tres dècades. Ara, 'El Dioni' torna a relatar les vivències amb la seva biografia oficial, amb un títol tan directe com zero imaginatiu: "Yo robé un furgón blindado".
El personatge s'ha passat l'estiu de promoció del llibre, prestant-se a tota mena d'espectacles per diferents televisions i mitjans. També ha estat entrevistat per Marc Serra al Versió Rac1 d'en Toni Clapés, on a banda de narrar els episodis més cridaners del robatori, fugida, detenció i anys a la presó, s'ha mullat amb un tema que a casa nostra preocupa i molt: Els presos polítics. "Los golfos que roban, Rato, Blesa, ni pisan la cárcel". Però considera injust i desproporcionat el càstig a Sànchez, Cuixart i els representants electes de la Generalitat: "¿Por votar? Puedo expresar lo que me dé la gana. ¿No puedo decir lo que pienso?". Doncs ja es veu que no, Dioni. Ell va passar tres anys 'a l'ombra' pel robatori. Junqueras, Forcadell, Forn, Bassa, Romeva... en porten dos de preventiva. I pinta malament: A Espanya és molt pitjor expressar-se a les urnes que ficar la mà a la caixa.
Pots sentir les paraules a partir del minut 16'30:
Serà un lladre. Un convicte. Un vividor. Serà un 'freak' televisiu. Serà un horrible cantant, un qüestionable concursant de realities i un escriptor vulgar. Però la seva crítica fa pensar-hi. Ara bé, si ho ha fet amb consciència, o només forma part de l'espectacle de dir allò que volen sentir els seus oients per assegurar-se unes quantes vendes, això és tan misteriós com molts dels detalls de la novel·la vital del madrileny.