La seguretat a la ciutat de Barcelona s'ha convertit en el hit de la setmana dels obsessionats amb Catalunya. En comptes d'intentar posar-hi seny, hi ha qui només vol furgar a la ferida causada pel repunt de la criminalitat durant aquest estiu. Sí, la capital catalana està vivint moments complicats per agressions, apunyalaments, robatoris, etcètera. Malauradament, això és cert. Però llegir segons quines interpretacions fa pena, fàstic i provoca nàusees. Per exemple, les que ha fet el diari El Español, dirigit per Pedro Jota Ramírez, que a través del periodista barceloní Cristian Campos ofereix una visió molt particular dels motius que influeixen en aquesta problemàtica situació. Ben mirat, en comptes d'un article és una interminable llista d'improperis, menyspreus i insults cap a la ciutat, els seus habitants, Ada Colau i, 'oh, sí!', l'independentisme: El monstre que ha convertit Barcelona en un "nido criminal".

Pedro Jota Ramírez GTRES

Cristian Campos El Español

L'article en qüestió apunta maneres des del minut 0: El guarneix una il·lustració amb una Sagrada Família en la que les torres del temple han estat substituïdes per esmolats ganivets. Però res comparable a les afirmacions que l'acompanyen: "Siempre ha tenido dos almas. Una narcisista y coqueta que le ha llevado a venderse a sí misma como una joya arquitectónica. También como una ciudad abierta, dinámica, cosmopolita y vanguardista, a la altura de metrópolis con bastante más peso histórico, como París, Madrid, Londres o Roma, en abierto desprecio a su rango natural, que es el de ciudades como Marsella, Valencia o Nápoles". I la segona ànima? "La suicida. La que ha convertido la ciudad en diversos momentos de su historia, con el beneplácito de sus ciudadanos, en una urbe caótica, montaraz y autodestructiva". L'aquelarre només acaba de començar: "'Ciudad de las Bombas', el apelativo con el que era conocida Barcelona a finales del siglo XIX y principios del XX, cuando de sus calles se enseñorearon los terroristas anarquistas de la época". Només un últim tast de la urticària anticatalana de la capçalera, quan parla de la "orgía de violencia que se desató en la ciudad entre 1936 y 1939, bajo el mandato de Lluís Companys, el presidente mártir –y golpista– de ERC, de cuyas espaldas cuelgan 8.000 asesinatos. A día de hoy, con Oriol Junqueras a la cabeza, siguen reivindicando su legado sin empacho como modelo para Cataluña". Suposem que en Cristian, barceloní de pro, s'ha quedat ben ample. 

Aquest és la nivell moral de certa premsa espanyolista, que només té un objectiu entre cella i cella: Intoxica i difama, "que algo queda". A veure quan fan un article similar parlant de Madrid. No, espera! Que allà manen els seus. Els que compren 'bulos' per atonyinar catalanes i catalans amb 'Piolines' carregats de policies i guàrdies civils que criden "a por ellos". Ja sabem on trobar l'abocador del periodisme.